diumenge, 1 d’agost de 2010

EL DUO SACAPUNTAS

--------------------------------------------------------------------------------



Un altre diumenge més i un altre sortideta. Aquesta vegada durilla de nassos. Com sempre, hem quedat a las 8 del matí davant del poliesportiu de Premià de Mar. El Kiler ens va dir ahir, que avui tenia costellada familiar a Malgrat i que si volíem podíem acompanyar-lo, i tornar en tren. Com que només érem el Adolfo i el Norris l'hem trucat per saber si anava sol o que, Peró la proposta no ens ha agradat massa, anar pel costat de la platge i carretera, si hagués anat per muntanya, poder si que l'haguesim acompanyat, ni que fos un troç.




Com que ja m'imaginava ahir que sortiríem sols l'Adolfo i Jo, i el colega no sap mai on som ni on anem (sembla gallego el tio), dons ja vaig definir una ruta alternativa. Hem sortit com sempre direcció al cementiri de Vilassar de Dalt per pujar per la pared seca, com que fotia una calor de nassos, hem trencat a la dreta buscant la ombra, encara que puja una mica més dret, Roca d'en Toni, pista direcció a Sant Bartomeu, gir a l'esquerra i direcció cap a la antena de Cellecs, on tornem a girar a l'esquerra per agafar una trialera molt xula, llavors trialera dels taulons, on per cert, estaban oberts, i no es podia passar muntat sobre la bici, que es movian bastant. Deu ni do lo guapa i llarga que es aquesta trialera. Un cop a la Urbanització que hi ha al final, hem pujat una mica per un corriol que està molt malmès pels arbres caiguts, i que després de saltar uns quants, he decidit tirar pel dret i baixar pel mig del bosc, amb el cul fora el seient i l'adrenalina al 200%. Com es drisfruta quant aconsegueixes baixar allò que just abans dubtaves si fer-ho dalt de la bici o a peu!


Al costat de la megaroca, hem menjat unas barretes i cap a munt a buscar la font de Sant Bartomeu, on hem arribat encara no se com. Estabem a punt de la deshidratació, quina calor, quina manera de suar. Allà ens em trobat amb un biker de La Roca, amb el cual em compartit xerrameca i on em pogut dutxar-nos, literalment, i reposar aigua i forces.


Pujada cap a Sant Bartomeu, creuada la carretera, trialera cap avall fins la pista que ve de La Roca, que hem creuat direcció a Parpers. Allà, abans de baixar cap la pista que porta al Bell Reco, trompada que m'he fotut en una corba plena de sorra, sense consecuencies, i cap avall que fa baixada. Aquesta trialera, la primera part, collonuda, Peró la segona part es plena d'arbres caiguts. Al final, allà a la pista, hem menjat una altre barreta, i llavors, LA GRAN CAGADA.


Com que sempre acabem tornant cap a Òrrius pel mateix camí, he volgut cambiar una mica, i hem pujat per un corriol que surt a mà esquerra. Al començament, de conya, no pujava gaira i era estret i amb molta ombra, Peró després s'ha complicat força. Entre els neteja-boscos i nosaltres que no sabíem per on anabem ( era ple de cruïlles), hem acabat pujant fins dalt de tot del turó. Ens hem fet un tip de fer culs de sac (camins sense sortida) i de baixar de la bici , Jo, (l'Adolfo no ha baixat en cap moment). A duras penes hem pogut arribar a la font de Órrius, on per segona vegada, ens hem dutxat,(que bona que es l'aigua quan fà calor).


Hem hagut de triar la pista més suau per poder pujar fins la carena, ja que las forças eren justas, i hem baixat a Cabrils per la pista interior de la Mútua. Avui era tant tard, que no hem pogut anar ni a fer la cerveceta. Un altre dia serà.




47 kms


4,24 temps


1439 mts desnivell




PD: Sempre es un plaer ciclar amb l'Adolfo-KTM.....bon profresional i millor persona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada