dissabte, 16 d’octubre de 2010

MATARÓ-PLÀ DE LA CALMA-MATARÓ

--------------------------------------------------------------------------------
Soc massa valent en apuntarme a aquestes sortidas tant animals, pero quan l'Adolfo-KTM ens va proposar de fer aquesta sortida amb uns companys del gimnàs Paradis on Ell va a fer Spinning, no ho vaig dubtar gens, tot i que sabia que m'enpenadiria.

Dons finalment, hem quedat aquest matí a las 7,30 del matí al costat de la plaça d'Italia de Mataró el Adolfo-KTM i el Norris representant als Ciclopatas i els Manolos ( hi habia 2), el Roberto, el Santi i el seu fill de tretze anys, l'Albert. Desprès de las presentacions, hem enfilat direcció al Decathlon on hem passat pel seu parking y hem creuat l'autopista direcció las pistas d'atletisme. D'allà pujadeta cap al Parc Forestal, on uns nanos que tornaven de festa s'han quedat glaçats en saber que anavem cap al Montseny. A Can Bruguera hem perdut al nano, que anava l'ultim y s'ha confòs en una cruilla i l'han hagut d'anar a buscar. Llavors pensavem que patiriam per haber d'anar arrossegant un nen de 13 anys durant tota la ruta......estabam ben equivocats, i la primera sorpresa ha sigut quan just desprès de Can Bruguera hem agafat una trialera i el xaval l'ha baixada depressa depressa, amb molta seguretat. Hem continuat la ruta direcció al Santuari del Corredor, on crec que hem saludat a mitja Catalunya que estava buscant bolets.

Just desprès del Corredor, hem aprofitat una clariana de solet per fer la primera barreta, ja eren més de las 10 del matí hi habia gana. Baixadeta ràpida per una pista plena de regarots degut a las últimas pluges fins que hem creuat l'autopista i hem arribat a Villalva Saserra. Reagrupament, i començament del meu calvari particular.

Tot ha començat allà, quan s'ha decidit seguir per carretera, i es que aixó de anar movent desarrollo a tot trap, no hem senta gens bé. De Villalva hem anat, com deia, per carretera, primer a Sant Antoni de Vilamajor, on ens hem reagrupat, desprès cap a Cànovas, on hem agafat aigua, i de Cànovas carretera cap amunt, on hem arribat a las portas del Parc Natural del Montseny. Allà hem començat pujant bastant fins un llac, crec que artificial, on la pista es una mica plana i hem aprofitat a fer unas fotos, i desprès ha començat la pujada. Els primers 2 o 3 kms els he fet bastant bés, pero llavors, coincidint amb unas rampas fortas, m'ha agafat una pàjara de colló de mico, y m'he hagut de menjar dues barretes, que he deborat com una animal i una barreta de sucre. Quant he aconseguit arribar a una masia molt gran que està en reformes i m'han vist la cara pàlida que portaba han flipat. Els he dit que no podia continuar, que ja els esperaba allà. Han sortit tos 6 camí amunt, i al cap de 5 minuts, ja m'habian fet efecta las barretes i ja que fotia un fred de nassos m'he decidit de pujar poc a poc fins on pogués. I així ho he fet, molinet i xino xano cap amunt, quant la pista s'enpinava una mica, baixaba de la bici i caminava una estona, i quant era una mica més suau dons pujaba i cap amunt.

La repera.....no es fà llarga la pujadeta de marras....no s'acaba mai....fins que després de no se quant de temps pujant, m'els he trobat que ja baixaban, m'han dit que més o menys hem quedaban uns 2 kms per arribar a dalt, i que fotia un fred de la reostia. Apa, a posar-se els manguitos i el xubasquero i cap aball que fà baixada. Com costa pujar i que ràpit que es baixa, tot i que desprès de tants kms, uns 60 portabam ja, elcoll es carrega molt. Com que ja eren las 14 passades, decidim anar a Cànovas a dinar, al primer restaurant ens diuen que tenim per mitja hora, i marxem, i al centre del poble dinem a un altre restaurant, on hem dinat molt bé i molt cómodes, ja que no hi habia gaira gent. Per cert, las bicicletas las hem guardat dins la casa particular dels amos del restaurant, collonut.

Hi habia por per saber com després de dinar respondrien las camas, pero a mí m'ha anat força bé. Hem tornat per carretera, pero ara al inici es baixada i hem agafat força velocitat. Direcció a Cardedeu, desprès cap a Dosrrius, i també per carretera fins a la riera d'Argentona, que tot seguin-la hem arribat per un corriol y per camins agrícolas a Mataró. A la benzinera hem rentat las bicicletas i al costat de la Plaça d'Italia ens hem despedit fins una altre.


92 kms
7.07 temps
2032 desnivell acumulat

PD: 1. La carretera no m'agrada, pero menys mal que la tornada l'hem fet per carretera que si no, no arribo.
       2. Com es nota que la gent que fà spinning està forta com un toro, quins màquinas aquests paius.
       3. 2032 mts de desnivell acumulat es el meu record absolut en una sortida i de cames bé, ara de genolls, de esquena, de coll i de cul, més val no parlar-ne.
       4. El millor del Mountain Bike, es quan arribas a casa desfet d'una sortida com la d'avui, i t'apalanques al sofà a reviure la sortida......quina pasada!!!

4 comentaris:

  1. Enhorabona!!!! un gran repte si senyor, 7 hores sobre la bici no les fa tothom.
    Un petit consell, per evitar les pajaras, menja una barreta cada hora, hora i mitja, encara que no tinguis gana. Un cop a arribat " el hombre del Mazo" la barreta no serveix de gaire ja que triga en digerir. Pren un gel o unes botelletes que hi han de Nutrisport. A mi em va molt bé.
    Felicitats al dos.
    Salut i pedals

    ResponElimina
  2. Ostras, habeis ido por el Corredor para bajar a Villalba...esa opcion nunca la hice.
    Yo siempre que voy al Pla, subo Parpers (por monte claro), bajo a La Roca y de alli cogo la pista que lleva a Canoves. Apenas tocas asfalto y pienso que es un camino mucho mas rapido para el Pla, aunque la subida de Parpers y los repechitos de la pista rompe-piernas de Canoves, añaden desnivel a la ruta.
    Cuando querais repetir os guio por mi alternativa ;)

    ResponElimina
  3. Hola Noe, subimos por el corredor porque los guias de Mataró nos llevaron por ahí, pero hicimos una vuelta del copon, ya hemos hablado de ir por donde Tú dices, porque debe ser mucho más rápido. Lo de que nos guies, encantados, aunque para seguirte habrá que entrenar bastante.
    Saludos.

    ResponElimina
  4. Que vaa!!! Ademas, ten en cuenta que ir de guia no es ir de carreras, el grupo se adapta a un ritmo que vaya bien para todos. Lo mismo pasa con los que quieran ir mas rapido que yo, si soy, la guia...alaaa, a esperar, jajaja

    ResponElimina