dimarts, 14 de juny de 2011

TRANSMARESME CICLOPATA

--------------------------------------------------------------------------------


Aquesta vegada si, els Ciclopatas hem aconse
guit el repte d'acabar creuant el Maresme desde Tordera a Tiana tot seguint el GR 92. Ja se que per molts aixó es com anar a fer un passeig, pero per nosaltres acostumats a fer de 35 a 40 kms cada setmana era tot un repte.
Tot a començat a quarts de 7 del matí a l'estació de Premià, on ens hem trobat el Kiler-bike, el Adolfo-ktm, el Lapiero, el Joaquin i el Norris. A la seguent estació ha pujat el RacingBcn i a Mataró han pujat els Manolos, companys de Spinning del Adolfo i bona gent.

Hem anat fins a Tordera acompanyats de diferents especimens de la fauna iberica, així com a treballadors matiners, iaias diverses, subsaharians bisicleteros i sobretot animalons pastillerus de la nit envolcats amb mantes térmicas......

A Tordera ja eren quasi las 8 del matí i no feia tanta fresca com ens pensavem. Alguns han visitat el cagodrum de l'estació, pobre el de la neteja, i els altres preparavem las màquinas.


Comencem a pujar direcció al cemenmtiri, curios aixó, ja que es igual on siguem que sempre enfilem cap el cementiri. Anem fent via, tot xerrant i comentant la xafugó que feia i els núbols amenaçadors que ens seguien, al final res de res, quatre got
es mal contades.

Fins a L'esplai hem anat com hem pogut, cadascú al seu ritme. Aquí hem fet la primera parada una mica seria i tot cagant llets cap a Sant Martí del Montnegre. Bocata, begudes i en el cas del Joaquin, "SUPERBOCATA DEL QUINCE", no veas com es cuida el paiu.....

Seguim la ruta, aquest cop per una nova variant, gentilesa dels Manolos, bastant mes maca i creiem que menys dura que les altres. Aquesta ruta l'hem fet 4 cops i els 4 ha sigut per diferents camins, el primer any ens vem equivocar i vem anar a parar
a Arenys, tocat el collons i pujadeta extra. El segon any unes rampes de colló de micu que "quitan el sentio". L'any passat vem baixar fins a Vallgorguina, les rampes més suaus pero fots una volta de caldeu i no acabes mai d'arribar al Corredor. Així que aquest any bastant millor.

Ja habiem creuat el Collsacreu i gràcies a aquest nou camí no ens cal arribar al Corredor, que tot passant per un corriol arribem a la pista que baixa del Santuari.



De seguida arribem a Can Bordoi on recuperem aigua i seguim passant aprop de la Torrassa del Moro i creuem la carretera de Llinars per enfilar cap a la urbanització de San Carles.......ay mare!!! aquí he punxat, mira que fins llavors m'habia trobat fort eh? pero las rampes asfaltades de la urbanització m'han cremat la musculatura tant treballada de que gaudeixu...... i el Racing, quer fins llavors anaba arrossegant-se per aquells camins de Deu, ha mutat, a saber que s'ha pres el tiu, i a començat a liderar el grup, no sense la estupefacció dels companys....

Res, com he pogut he arribat al Jabalí de Oro, "sacacorchos" i pista de Parpers fins al corriol del gr que hem hagut d'acabar a peu fins que hem arribat a Sant Bertomeu, on he dit PROU!!!!! necessito descansar i recuperar-me, que aquest cop acons
egueixo el repte encara que sigui arrosegat la punyetera bici.

En aquest punt, els craks del Paradise, els Manolos ens han deixat, han decidit tornar a Mataró, ja devien tenir prou d'arrossegar als Ciclopatas, i es que aquests paius en el mateix temps que hem fet la ruta van i tornen dos cops......Ens veiem en una altre ruta d'aquestes bojas!!!!!

Apa, els altres hem menjat tot el que podiem, gels a punta pala, iboprufenos i perque no portabem res més que si no!!!!

Seguim en ruta, de Sant Bertomeu, pasem pel "xarco", porta verda, fins la carena i seguim pel la Roca d'en Toni, Creu de Can Boquet, Sant Mateu i un altre aturada per reagrupar-nos al mirador de Teià i collim aigua a la font que hi ha una mica més abaix.
El camí es fà ràpit fins a Font de Seda on només l'adolfo aconsegueix pujar els rampots just abans d'arribar a la urbanització d'Alella Park. Es en aquest punt on els gels i varis comencen a fer efecte en el meu cos i torno a gaudir de la bici, quina pasada, just mitja hora abans estaba mort i ara tiru com un animal.....

Al final arribem a nou pins força contents d'haber acabat la ruta satisfactòriament, i a més sense cap inprevist, ni averies ni caigudes ni res. Baixem per pista fins a Tiana, pasem per Mongat i arribem a El Masnou per la platja on en un xiringu ens hem
cascat uns entrepans collunuts i dues cerveses del copon..
Algún Ciclopata ha aprofitat per fer una estona de meditació tàntrica.....eh Joaquin?????
Allà ens hem despedit del Kràpula del Adolfo i els demés fins a Premià, on ens hem despedit fins la propera.

86 kms
2045 mts desnivell
6.20 temps

PD. Mola haber aconseguit el repte de creuar el Maresme pel Gr, ara bé.......
VULL FER TRIALERASSSSSSSS.







Distancia: 86,69 km.
Duracion: 6:22:40.
Velocidad media: 13,6 Km.
Velocidad Max.: 51 Km/h.
Desvivel: +2.035,3 / -2.027,5.
Calorias consumidas: 4.412.



Toma perfil:


6 comentaris:

  1. salida epica ,de las que no se olvidan,felicidades a todos,los manolos un placer haberlos conocido.....
    por cierto norris,eres un yonki de los geles,sin tu chute no acabas la trans¡¡¡

    ResponElimina
  2. Ni que lo digas, le gusta mas un gel que a un tonto un lapiz.

    ResponElimina
  3. PERO COMO PODEIS DECIR ESO????? ENVIDIA COCHINA DE QUE ACABE LAS RUTAS MÁS FRESCO QUE EN EL INICIO!!!

    VOY PA LA TIENDA A BUSCAR MÁS GELES QUE SE ME HAN ACABAO:::::DEU!!

    ResponElimina
  4. Dice Figurin (para Norris) que te dejes de geles y mariconadas que te espera en la Gosol-Berga el domingo...Pixapin!

    ResponElimina
  5. NORRIS HA DIT:

    DILE AL FIGURIN QUE HASTA QUE NO ME QUITEN TODAS LAS PIEDRAS QUE TENEIS POR ESOS MONTES QUE ME ESPERE SENTAO

    ResponElimina