dissabte, 31 de desembre de 2011

LA MILLOR SORTIDA DE L'ANY

--------------------------------------------------------------------------------
Es curiós però l'última sortida de l'any resulta que ha sigut la millor, i mira que hem disfrutat aquest any de moltes bones sortides, plenes de corriols i trialeres i sobretot de bona companyia, però es que la d'avui ha sigut massa.

A les 8 del matí, al poli de Premià ens hem trobat el Quique-72, el Adolfo-ktm i el Norris, feia fred, més que res per l'airet que se't fotia per tot arreu, però no tant com els dies anteriors. Sortim direcció a Cabrils passant per La Poma per anar a buscar al R1-2003. Ja som els quatre i comencem a pujar per l'interior de la mútua sense saber on anar.
Teníem dues opcions que vem aportar al sopar del dijous, una era fer la ruta de la Roca però versió a l'inrevés o l'altre era fer una Torrassa. Quant arribem al final de la primera part de la pujada, allà on hi ha la cadena, decidim per unanimitat anar a fer la ruta de la Roca a l'inrevés. Una ruta que hem fet unes vegades però sempre en el mateix sentit, ara es tracte de fer-la a l'inrevés per primer cop.
Arribem a dalt la carena i girem a l'esquerra, passem per davant la carretera de la mútua i continuem gr avall, fem els tobogans i arribem al desviament que agafem fins a Sant Bartomeu. Deu de ser pel vent que fa que no fa gens de fred, a Sant Bartomeu tenim 10 graus, el dilluns passat en feia 2 graus i tot gebrat.
Comença l'espectacle, ulleres ben netes, guants ben posats, i cap avall que fa baixada. Fem i disfrutem la trialera sense aturar-nos, tots quatre ben juntets i a tota pastilla fins la pista que puja de la Roca, de seguida corriol a l'esquerra per enllaçar la trialera de les creus i corriols i mes corriols fins arribar al TUB tradicional de la Prehistòrica. No anem al poble, no val la pena ja que ja som al camí que hem de fer........i quin camí!!!! la ostia, no se si es millor en un sentit o en l'altre, brutal.
En aquest punt i a un lloc maquísim aprofitem per fer les primeres barretes....




Comencem pujant una mica, fins que els màquines, el Quique i el R1 comencen a tirar i es passen un trencant i ens perdem una miqueta. Es que aquest Quique es com el Bojan, un crack però quant ha d'asumir la respunsabilitat no dona la talla jejeje.. Retornem sobre les nostres passes fins quea uns dos cents metres trobem el corriol que agafem i al.lucinem, entre arbres fent ziga-zagas arribem a la carretera de Parpers, com molt be ha dit l'Adolfo, semblava que flotarem.......

Ara ens queda l'altre repte del dia, mirar de pujar la trialera de la Prehisrorica que tampoc l'hem pujat mai, però primer s'ha d'agafar un camí molt macu que va pujant molt suau entre fulles de faig. Arribem a l'inici de la trialera i comencem a pujar-la, l'inici es lo més dur, hi han algunes rampetes que apreten però que podem fer sense problemes i després res de dur, es fa molt be.
Arribem a la pista de la urbanització de Sant Carles i ens aturem per fer la segona barreta i Jo hem fotu un gel que encara queda una estona per arribar a casa. Tot estant allà, s'hem acut una de bona......i si ja que estem a mig camí fem una Torrassa i així fem les dues sortides en una???? anda que als altres els hi ha costat gaire de decidir-se, cap a la Torrassaaaaaaaa!!!!!!
Vinga dons, girem a l'esquerra i comencem a pujar cap la urbanització, baixada fins la carretera de Llinars i tornada a pujar fins la Torrassa, els màquines s'han equivocat de camí i al final l'Adolfo i Jo hem arribat abans que Ells....aquesta presió de liderar el grup ay ay ay
Un altre barreta i som-hi cap al Dragon Kan, una altre passada, el terreny, tot i que fa temps que no plou està espectacular, deu ser per la humitat. També el fem a tota llet i sense aturar-nos fins la carretera, acollonant!!! Tornem per Canada, fins a Dosrius i per la riera arribem a Argentona, llavors agafem el camí interior dins la carretera de Cabrera on arribem per carretera i enllacem el camí del mig per arribar a l'Espinaler on, ja per acabar de confirmar-la con la millor sortida de l'any, ens hem fotut uns "berberechus" espectaculars amb un solet mes bo que feia....
.
Des d'allà cap a Premià pel camí del mig sense fer l'esprint de la Illa Fantasia que les cames no estaven gens fresques.....

54 kms
3.44 temps
1094 mts desnivell

PD. Bon any Ciclopata aquest 2011, hem conformo en que aquest proper 2012 sigui, com a mínim igual que el 2011.........FORÇA PEDALS

divendres, 30 de desembre de 2011

BONY ANY CICLOPATA 2012

--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 27 de desembre de 2011

HACIENDO SITIO A LOS CANELONES

--------------------------------------------------------------------------------
Antes de ir a comer los canelones típicos del dia de Sant Esteve teníamos que hacer sitio en el estomago y que mejor manera que salir a dar un voltio con la bici......algunos ya lo hicieron el sábado de forma ilegal, con nocturnidad y alevosia.....sin pasar por el conducto habitual de  la información ciclopata...en fin...

Bueno pues a las 8, como siempre, el Quique72, el Pelayo y el Norris salíamos del Poli de Premià dirección a Teià por el camí del mig para subir a la carena por la riera  y por pista. Llegamos al gr y giramos a la derecha, seguimos subiendo, pillamos el desvio a Can Gurgui pasamos por la fuente y enlazamos con la trialera de la "V" que hacemos solo la mitad porque giramos a la izquierda por la de los puntos.

Una vez en la pista seguimos bajando un poco, ahora hace un frio de narices, 2 grados marca el termometro, y pillamos pista a la izquierda subiendo para poco despuésd girar a la derecha por la trialera que lleva a Vallromanes. Aquí decidimos, en lugar de seguir al pueblo, bajar la trialera hasta el final y llegamos a los Pilares.

En los Pilares propongo intentar subir la trialera, pero en la versión  2.0, la del R1 ya que no la hemos subido nunca. El inicio fácil, pero enseguida se vuelve un poco durilla, consigo subir montado, luego se suaviza un poco pero no lo suficiente como para poder recuperar el aire que se empina otra vez y acabo poniendo el pié en el suelo y a empujar se a dicho. Después se consigue subir bastante bien y cuando enlaza con la 1.0 ya se hace mucho mejor.

Buscamos un claro donde haga solecito para hacer las barritas y recuperar los dedos de los pies. Cabe destacar que al Quique algo no le habia sentado bien y lo ha pasado mal un ratito, luego se le ha pasado y es que esto de la bici es medicina pura.

Seguimos subiendo hasta llegar a Cal Senyor donde hemos pillado la trialera de la izquierda de subida para enlazar con el gr más adelante. Seguimos por el gr y después del campo de tiro giramos a la derecha para ir a buscar el sendero, otra vez en el gr, lo seguimos y a la izquierda a por el otro sendero, el de la casa que hemos hecho enterito. Llegamos a gr otra vez y lo seguimos con la intención de hacer un Burriac.

El camino de siempre, pista, sendero, trialera y rocodromo. Justo antes de empezar a empujar la bici por dicho rocodromo hemos aprovechado el solano para pillarnos otra barrita, hoy hemos dejado los geles pa otro dia.

Bajamos el rocodromo y seguimos por el sendero a toda pastilla hasta que hemos llegado a la pista que seguimos a la derecha pasando por la falda del castillo y bajamos la trialerilla, pa no hacer demasiada pista claro. Un poco antes de llegar al parking del castillo cogemos la trialera a la izquierda, esa tan heavits que empieza con muchos cactos y que luego se complica al final, esta vez más de la cuenta ya que está todo muy seco y hay mucha piedra suelta y demasiada arena.
Llegamos a Cabrera y por el camí del mig a toda leche, los mamones no me han hecho ni un relevo, llegamos a Premià por la Isla Fantasia, HE GANADO EL SPRINT!!!! jejeje.
En la petanca, cervecita, patatitas y comentarios varios acerca las novedades bisicleteras del Pelayo...no veas que tio, como domina el interné y sus posibilidades de compra------

35 kms
1090 mts desnivel
2.55 tiempo

dissabte, 24 de desembre de 2011

BON NADAL CICLOPATA

--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 20 de desembre de 2011

PALABRA DE NORRIS

--------------------------------------------------------------------------------
Al final he complert la meva paraula, ja venia avisant feia temps de que calaria foc a las 29's que s'han agenciat el Racing i el R1, perquè ja estava fins els collons de veure com han passat de anar darrera el grup a anar al davant de tot i fent suar la cansalada als altres mortals per seguir el seu ritme....dons això, aprofitant que avui érem els tres sols, no he pogut més i quant hem acabat els hi he calat foc....aprendre pel cul!!!

la prova

Tot això era al final, però tot a començat a les 19,15 al poli de Premià, el R1 2003 (amb passe pernocta de la dona), el Racing-Bcn (amb les costelles masegades) i el Norris hem sortit direcció a Teià pel camí del mig. Un cop allà pugem per la riera fins just abans d'arribar al gr que hem girat a la dreta agafant la pista que s'acaba just a on hi ha la cruïlla de Can Gurgui. Seguim per pista de pujada fins a on girem a l'esquerra cap a Sant Mateu, allà en Racing decideix seguir per pista que no es qüestió de forçar, ja que es el primer dia que puja a la bici després de la trompada del dia del Tibidabo, ens despedim fins el dissabte i el R1 i Jo seguim, arribem a San Mateu i baixem per darrera de l'ermita fins la font.
Un cop a la pista agafem un corriol de baixada i enllacem per el Vietnam fins que arribem a la Creu de Can Boquet. Com que encara no era massa tard, seguim per la trialera del "tubo" fins a Can Senyor. Pugem i llavors, sempre per la pista del gr fins que arribem a la mútua i baixem a Cabrils per l'interior de la mútua.
A Cabrils ens despedim i Jo torno a Premià pel camí de sempre passant per la Poma.

25 kms
1,58 temps
700 mts desnivell

diumenge, 18 de desembre de 2011

CAMPIONS DEL MON.........CICLOPATA

--------------------------------------------------------------------------------
El partit d'aquest matí tenia dues parts molt diferenciades y les de les dues hem sortit victoriosos, ara us explico com ha anat.

1ª Part: SORTIDA CICLOPATA


Com sempre a les 8 del matí al Poli de Premià de Mar, lloc de trobada habitual Ciclopata i amb un fred de colló de micu anem arribant els Campions Ciclopatas, el Adolfo-KTM i el Norris..........fi, els altres, un de dinar familiar a Girona, l'altre condescendent de l'ultima trompada, l'altre que viu al quinto pino, l'altre amb la marató de tv3, l'altre treballant de nit i dormint de dia, l'altre enamorat i deixant això de matinar els diumenges, i així fins a tots els altres Ciclopatas de pa sucat amb oli....quins nassos, per això que l'Adolfo i Jo som els Campions Ciclopatas.

"Buenu", com  que fot rasca i no vindrà ningú mes, decidim sortir a gaudir de la bici i a patir amb el viruji que fot. Sortim de Premià cap a Cambrils i pugem per l'interior de la mútua on trobem un mini-corriol macu per que si. Arribem al gr i girem a la esquerra, seguim el gr fins a arribar a l'inici de la trialera de La bruja de Blair, baixem fins a enllaçar-la amb la "guapa", que la baixem a tota pastilla ja que el terreny així ho demana. Un cop a la pista decidim anar cap la dreta direcció a Cal Mañana on l'altre dia vaig veure una possible trialera nova que no coneixem. Arribem i després d'alguns dubtes l'Adolfo decideix baixar i resulta que si la volem tornar a fer, haurem d'anar amb una motoserra a netejar el camí ja que es troba tancat tancat. No deu d'haber passat per aquest camí ni Cristo des de fa mil anys per lo menys. Tornem enrrera fins la pista, ja l'hi direm al Xavi dels del BTT Premià de Dalt que quant tingui temps passi amb la serreta a fer camí, jijiji....

Llavors seguim la pista cap a Òrrius i pugem per pista fins el "xarco" i agafem la trialera de la"puerta verde" versió 2.0. "No veas" com està la puta trialera, entre las motos i les pluges han deixat el terreny fet una merda, hi ha cada forat i cada "socabon" per cagar-si, però encara queden troços on es disfruta bastant. Un cop a baix de tot, ens hem adonat que a aquella zona fot una rasca del cagar, no se quina temperatura teníem, però els camps eren glaçats, i ja eren les 10 passades.





Per pistes, urbanitzacions i un a trialera final, hem arribat a Vallromanes, amb els dits dels peus una mica congelats però contents, i ara pujada de nou al gr per la trialera de Vallromanes on hem arribat de seguida i gr cap a Sant Mateu per baixar per la trialera de Teià. Un cop al poble pel camí del mig fins a Premià on ens esperava el descans.

35 kms
3 hores
850 mts desnivell

2ª Part: SANTOS FC 0 FC BARCELONA 4


Comença la segona part, i ja som tres els Ciclopatas. A la petanca de Vilassar de Dalt el Adolfo-ktm, el Norris i el Racing-BCN que ens hem ajuntat per gaudir d'un bon esmorzar (bocatas de salsitxes, cervecetes i "carajillos") i del immens partit del Barça. Tot a començat amb els bocates quant el Messi ha fotut el primer, després hem acabat els bocates i de seguida el segon, ara el Xavi, amb el primer "carajillu" ha arribat el tercer, Cesc i amb el segon "carajillu" l'ultim gol del Barça, ara un altre cop el megacrack del mil.leni, el Messi.
Un cop ha acabat el partit hem anat a al.lucinar amb la limusina que s'ha comprat el Racing i cadascú a casa, emocionats amb el gran dia viscut....


diumenge, 11 de desembre de 2011

SE ARMÓ EL BELEN

--------------------------------------------------------------------------------

Se armo el Belén, después de la resaca cule salida matutina dispuestos a enlazar una serie de corriols que son la leche por gentileza del Norris con el Quique, Opelat, Kiler y yo mismo, el Racing no a venido aun se esta recuperando del costalazo que se pego (pobre).


Subimos por la pared seca, creu d'en Boquet, Roca d'en Toni y pista hasta Sant Bartomeu ahí ya empieza el espectáculo trialera del Dolmen de Cellecs,

 en el mismo encontramos el pesebre montado (ver foto)


donde el Opelat aprovecha para hacerle una foto a su bici para variar (que pesao!)



seguimos la bajada llegando a la Roca de les Orenetas, hora de la barrita, subimos por el atajo que nos propone el Norris (mierda atajo) llegamos a la fuente del agua bendita, llenamos el bidón y nos plantamos de nuevo en la ermita del Bartomeu, nos disponemos a despedir al Killler que se tiene que ir pronto, pero durante la despedida de la nada aparecen los Manolos!!!! con Roberto y tres bikers mas, estos son unos de Mataro unos mindundis de la bici , ja ja ja no son unos maquinas y mejor gente nos hemos saludado y nada cada uno por su lado los cuatro que quedábamos subidita a la antena de Cellecs lugar donde nos a dejado el Opelat que también tenia que aceres.

Pues los tres magníficos como tres goles del Barça la segunda parte de trialeras la primera que baja de la antena y seguidamente enlazamos con la de los tablones a sido un no parar de btt por vena directa que gustazo, bajando nos hemos encontrado con una excursión organizada por la tienda de bicis Tomas Domingo de Barcelona una gente encantadora, llagando al final el Quique ha hecho un Flay tho Mityou sin consecuencias.

Que pasa después de tanto disfrutar que te toca volver y encima por unos rampotes de la muelte, (em de patir) no sin antes bajar por la trialera de Cabrils.

Petanquita y cervecita. Com he disfrutat avui!

44 kms
3.45 tiempo
1200 mts desnivel

BY ADOLFO-KTM

dimarts, 6 de desembre de 2011

Premià de Mar - Tibidabo - Premià de Mar

--------------------------------------------------------------------------------
Al encuentro a las 7:30 en el poli de Premià: Adolfo. Norris, Lapiero, Quique y Racing.




Salida entretenida, para mi con terreno conocido hasta la mitad más o menos, a la altura del Seminario. Luego bajada por pista espectacular hasta el río Besós que me ha dejado las manos pal arrastre y con un frío de pleno invierno. Bajamos el río, nos equivocamos y hemos tenido que tirar de ingenio ciclopata para rectificar, vamos que hemos subido una pendiente de hormigón con el 30% de desnivel, pero sin consecuencias.



Parada en Montcada i Reixach para comer unos bocatas y unos churros (cortesía de Quique y el Lapiero)


 y hemos encarado la subida hacia Collserola que nos ha llevado primero al Forat del Vent donde hemos remontado la carretera un par de kilómetros hasta el Passeig de les Aigües. Llegados a la Font Groga, un viejete entusiasta nos ha indicado una pista para llegar al Tibidabo sin pisar la carretera, 47 Km hasta coronar el parqu de atracciones. Allí fotos de la conquista y a tirar para abajo.







Todo bien al principio hasta que al iniciar una trialera he pegado un doble mortal para acabar con mis costillas contra las piedras y mis labios contra la gravilla. Debo añadir que después de la degustación realizada la arena de Collserola es más bien sosa y falta de calcio.


Tras el incidente decidimos continuar por la pista que nos ha llevado a los barrios pijos de BCN City.

Allí el Norris ha aprovechado para hacer unos recados y nos hemos dirijido a la trialera de la jornada más imprevista: la calle Balmes, entre taxis y autobuses nos la hemos pulido sin incidentes hasta la calle Pelayo (la cual toma el nombre de un ilustre ciclopata) siguiendo un trozo de Ronda Universidad, Plaza Catalunya, Fontanella, Plaza Urquinaona, Trafalgar hasta el Passeig LLuis Companys, luego hemos bordeado el Zoo hasta la Vila Olímpica y todo recto hasta Diagonal Mar donde primero por carril bici y luego por el paseo marítimo hemos tomado rumbo y ritmo con velocidad de crucero para casa.






Yo he llegado bien a casa aunque la cerveza, debido a mi pobre labio inferior, me la he tenido que tomar con una pajita. El costillar duele pero no parece haber lesión aparente más allá del batacazo. Destacar el ritmo constante de todos (15 Km/h), nadie ha tenido que esperar a nadie y aunque el Norris se quejaba de haber tocado fondo, el tio ha llegado más entero que otros que callaban.

82 KMS
5.30 TIEMPO
1500 MTS DESNIVEL





BY RACING-BCN

diumenge, 4 de desembre de 2011

LA ROCA-------VERSIÓN 2.0

--------------------------------------------------------------------------------
Avui al lloc de trobada érem 7 bikers, el Kiler, el Racing, l'Adolfo, el Quique, el R1, el Joax i el Norris. De bon matí fem de mecánics, el Joax té problemes de pedals i amb l'allen els hi arreglem, la propera vegada porteu la bici arreglada de casa, els veins ho agrairan.......verdad Joax???


Després d'analitzar les possibles rutes que podíem fer avui, ens hem decidit a tornar a La Roca en la versió 2.0, la mateixa que l'ultima vegada ja que el Kiler no havia vingut.

Sortim del poli direcció a la Poma, passem per Cabrils i pugem al gr per l'interior de la mútua. Just a dalt de tot, ajudem a una pobre dona que tenia problemes amb el cotxe, encara no entenc que li passava ja que las rodes no eren enterrades, potser volia un altre tipus d'ajuda....eh Adolf???? Un cop dalt, creuem el gr per la pista on hi ha la cadena i anem a disfrutar la primera trialera de la jornada. Arribem a baix i seguim la pista fins a Òrrius, creuem la carretera i seguim pujant per anar a buscar la pista que ve del Bell Reco tot passant per una altre trialera, on el Kiler a fet un dels seus ja famosos Learning to fly.....jeje, sense consecuencies.

Un cop a mig camí, girem a l'esquerra per agafar la trialera de pujada fins a la pista de Parpers, just abans de el Llevataps, que l'agafem i creuem la carretera a l'alçada del Jabalí de Oro per fer via cap a l'urbanització de Sant Carles.

Arribem finalment a l'inici de la trialera de la Prehistòrica i ens llancem com posseïts cap avall, disfrutant-la con si fos el primer dia....o l'últim...fins que arribem al clar i ens disposem a esperar al Joax, que com que triga una mica més del compte ens fa enviar un escamot de recerca. Efectivament, el "paiu" s'havia perdut.




Un cop tots junts seguim el camí fins la carretera i llavors, la creuem i iniciem el corriol magnífic que ens duia
al nostre destí final, La Roca del Vallés, on arribem per el tradicional tub.

Allà a la plaça de la font fem la xerrada, mengem barretes, dàtils i gels, omplim bidons i algun descerebrat es fuma un cigarro....com està el món!!!

Ja es hora d'anar tornen i agafem la carretera per girar a la dreta i començar a pujar per la pista on ens trobem un fotimer de boletaires. De-seguida arribem al trencall on decidim seguir pujant per trialera, tots menys el Joax que ja està fins el capdamunt de trialeres, i es que es com el Pelayo, animals de pista! Comencem a pujar per la trialera i, primer ens creuem amb, com a mínim 10 o 12 bikers, després amb, 8 o 10 motos, i després amb boletaires, gossos, mes boletaires, i més bikers, una bogeria.

Arribem finalment al final del primer tram trialeru i el R1 que decideix continuar per pista, ja l'ha trucat la dona i ha de fotre el camp cagant llets, massa crius home!!! Els demés seguim per trialera i arribem a Sant Bartomeu on, SORPRESA!!! hem arribat abans que el Joax i que el R1 jasjaja quin riure!!!

De Sant Bartomeu seguim la pista fins a la carena i girem a dreta fins a la Creu de Can Boquet i decidim baixar per la trialera de la granota primer i per la paral.lela a la pared seca fins el cementiri de Vilassar de Dalt. Girem a la dreta i anem directes a Can Rafart a fer la cerveceta, on a pleno sol s'estava de muerte....

Des-de allà tornem al poble per la Poma.

45 kms
3.31 temps
1125 mts desnivell