diumenge, 26 de maig de 2013

3ª BTT Llerona-Puiggraciós. La Bull

--------------------------------------------------------------------------------
Cuatre Ciclópatas hem anat avui fins a Llerona, al Vallès Oriental, per tal de participar a la tercera edició de la pedalada Llerona-Puigraciós. Sobre les 8 del matí ens reunim en Lapiero, Quique, Adolfo i Racing per tal de fruïr d’un diumenge de bici per noves contrades.
Preparant les màquines

Abans de començar ja ensumem que el Quique no les té totes doncs porta pedals de diferents tipus i un d’ells no hi ha manera de que pugui treure la bota del pedal. Hi posa oli i anem ja preparats a la sortida. Val a dir que es tracta d’una pedalada modesta en quant a número de participants, no se el número però no crec que arribin als 200 entre el recorregut curt i el llarg.
L'Adolfo en posición "Rossi"

Es dona la sortida a les 9h. I tenim uns 6 Km per una zona planera que passa per pistes agrícoles a la sortida del poble i bordejant per l’oest a La Garriga i a l'est de l'Admetlla del Vallès. El grup de davant van amb força i m’enganxo a ell a 30 Km/h però poc a poc em dono compte que les meves cames avui no estan per tirar coets, potser perquè porten en dos més 120 Km i 3500 metres de desnivell, així que decideixo anar amb calma i disfrutar del paisatge. La pedalada s’ha trencat en dos grans grups i em deixo caure en terra de ningú, entre un i l’altre. Els meus companys son al darrera.
Revisant, un cop més, els pedals del Quique

En quan deixem la civilització anem alternant corriols fantàstics amb pista forestal i de tant en tant amb trams de trialeres impossibles a on és necessari posar peu a terra i caminar uns metres. De tant en tant hi ha trialeres amb molta dificultat, força perilloses i la organització et dona la opció de triar entre la trialera o la pista, donant més volta.

De tant en tant tocava crear rierols i bassals
Poc a poc anem fent via cap el cim del Puiggraciós, tot i que la ruta no és directa fent constants puja i baixa ara per pista, ara per corriols, ara per trialeres amb pedres. El paisatge cada cop és més bonic i tot i que la pujada és constant s’agraeix la natura. Mentre pujàvem un de la pedalada m’avisa que ha vist al darrere a un company que va vestit com jo, així que afluixo per trobar-lo, és en Lapiero que ve amb bon ritme, així que ens ajuntem i anem fent via de pujada. Parem a un avituallament i fem junts la última pujada al cim del Puiggraciós, bé fins el avituallament que és al costat del Santuari de la Mare de Deu del Puiggraciós.

En Lapiero agafant forces al segon avituallament
Allà jo hem paro a xerrar una bona estona dons hi ha un familiar mentre Lapiero continua el camí, després de petar la xerrada i fer unes fotos reinicio la marxa, encara queden un parell de kilòmetres de pujada i on haig de parar fins a tres cops doncs la cadena ha agafat el costum de posar-se entre els pinyons i els radis i costa de treure. Un cop a dalt de tot toca la millor part del dia, una magnífica baixada, això si, plena de pedres i esglaons però amb vistes espectaculars als cingles d’en Berti. Paro a fer fotos i avanço a uns quants que van a peu, tot i que de tant en tant haig de recular a recollir el bidó d’aigua que li ha agafat avui per volar.

Encara quedaven pujades però la part forta ja estava feta, poc a poc anem fent via cap a Llerona passant per l’ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras pujant al turó de l’Albocer i l’ermita de Sant Nicolau i anar a trobar la pista final que ens retorna al Consell del Poble sense poder agafar al Lapiero que ha estat el primer dels nostre grup en arribar amb un temps aproximat de 3:14h, tres minuts abans que jo. L’Adolfo arriba cinc minuts més tard i ens explica que el Quique anava força fluix.

Paissatges que demanaven retratar-los
Desem les bicis al cotxe i anem a buscar la preuada butifarra i compartir les impressions de la ruta, seiem amb un bon entrepà de butifarra calenta i un porró de vi i fins i tot repetim tiberi amb una llesca de pa amb un exquisit bull, marca de la cursa, tot esperant l’arribada d’en Quique. Passen els minuts, els quarts, i més i el Quique que no apareix.


Anem cap a l’arribada mentre megafonia anuncia equivocadament que ja han entrat els últims i un ciclista ens explica que ha vist al Quique fa molta estona amb problemes a la cadena de la bici. El truquem però no contesta, veiem arribar a un quad de l’organització que tanca la cursa però en Quique no hi és! Ens dirigim cap a la organització per avisar-los i en aquell moment apareix en Quique a la línea d’arribada i ens confirmen que encara queden 8 per arribar, així que no ha estat l’últim.

El recorregut ha estat molt bé per variat i per la zona que a tots ens ha agradat força, es d’aquells que agrairies repetir, a mes, els obsequis han estat fantàstics: 3 fuets i 2 bulls valen tres vegades un maillot i un pot de gomina al que estem acostumats!

En resum, tots hem disfrutat força de la pedalada a excepció d’en Quique que entre els problemes mecànics i que avui les forces no li responien se li ha fet un xic pesat. La organització ha fet una bona feina de marcatge del recorregut i gent força simpàtica a tots els punts conflictius dirigint el trànsit, als avituallaments i donant indicacions i ànims.

Han estat, segons les meves dades del GPS, 42 Km. amb 1.200 metres de desnivell positiu, assequible per tothom, amb pujades agradables i poques rampes impossibles, d’aquelles que a vegades fan maleir una ruta. 3:04 h. pedalant i amb la sensació d’haver aprofitat del tot el dia.


 


1 comentari:

  1. Racing per els problemes que comentes de la cadena entre els pinyos y els ràdis tindries que revisar el tope superior del desviador del canvi del darrera y justar-lo de nou.

    ResponElimina