dijous, 30 de gener de 2014

ENTRENAMENT DE CATEGORIA

--------------------------------------------------------------------------------
Me pillat festa aquesta tarda i he volgut fer un entrenament DE CATEGORIA, com diuen els Valencians-No tinc esma per explicar gaire cosa, aquí teniu:





Endomondo Andando en bicicleta de montaña Workout



BY NORRIS

dilluns, 27 de gener de 2014

ENTRENO TRANS

--------------------------------------------------------------------------------
Estamos a poco mas de un mes para que llegue el primer gran objetivo del año, la Transmaresme de Tomàs Domingo, que se parece en la que hacemos desde hace unos años por el nombre y por los kms totales, pero por poca cosa más. Esta se hace en sentido contrario y con unos 1000 mts de desnivel de mas, casi nada.



Nos hemos apuntado solo cuatro Ciclopatas, el Racing (ya la ha realizado dos veces y va sobrado) y otros tres que seguro que nos arrepentimos cuando se acerque el dia, el Vnessier, el R1 y un servidor, el Norris.

Con el proposito de poder acabarla dignamente.......o no, estamos intentando salir mas a menudo y esta tarde nos hemos encontrado en el poli el Vnessier y el Norris, ataviados con ropa abundante, anuncian frio, salimos por Can Vilar, cabe decir que ya ha sido liberado el oso feroz tristemente humillado del que ya hablamos ayer, y seguimos dirección a Vilassar de Dalt, para subir a la Creu de Can Boquet por un camino poco utilizado por nuestro grupo, el camí costa, que nosotros conocemos por la pista de "los locos". Una pista que sube con una pendiente bastante fuerte y continua.

Llegamos a la Creu de Can Boquet y nos cruzamos con un biker que conocemos, era Noé, la superciclista y superbloguera a la que saludamos y compartimos unas palabras unos minutos.



Bajamos por la pista de Sant Salvador hasta la "V", que la remontamos resbalando bastante por la cantidad abundante de barro que encontramos. Seguimos por la trialera de los puntos, espectacular como siempre de noche y llegamos de nuevo a la pista, que la seguimos de bajada hasta remontar la la izquierda para pillar el sendero de la Trinxa. Sendero cojonudo que terminamos en el llano de siempre pero usando el nuevo enlace descubierto hace poco.

Bajamos a Vallrromanas y subimos hasta el pla de Teià por la pista. Allí nos deslizamos por el sendero de la moto, enlazamos por la moto 2.0 y riera de Teià y camí del mig hasta Premià, donde nos despedimos hasta otra ocasión.

Buena salida y buen entreno.

22 kms
710 mts desnivel
1,49 tiempo

diumenge, 26 de gener de 2014

LAS TRES MARIAS? no LOS P.........AMOS

--------------------------------------------------------------------------------
Aquest diumenge no ha plogut i em pogut sortir a la muntanya, menys mal, ja que lo del diumenge passat no te nom.

Tot i això, aquest matí al poli només ens hem presentat tres Ciclopatas, últimament hi ha més concurrencia al local social, a les birres dels divendres, que els diumenges al poli amb les bikes, QUIN PANORAMA!, anem a passar llista:

El Kiler-bike està hivernant.
El Opelat, com el Guadiana, ara apareix ara no.
El Lapiero amb la pandereta foten-li a una pilota.
El RacingBcn avui s'ha passat a la flaca, BOTIFLER.
El Batxi fotent multes a to quisqui.
El Vnessier fent de cangur.
El R1-2003 fent l'animal a fora pistes.
La Bamba Negra........qui collons es la Bamba Negra.
El Joax tractant d'imitar el Kilian.

Total, que visto lo visto, només eram tres, ara quins tres, PATA NEGRA!!!la crem de la crem Ciclopata, els PUTOS AMOS de les trialeres!!!! el Adolfo-ktm, el Quique72 i el Norris, ni más ni menos!!

Un cop hem criticat a tots els que no han vingut hem començat la ruta d'avui, una ruta com las d'avans, sense GPS ni ostias, amb el coneixement de la muntanya que dona el kilometratge i la innata sapiesa que un bon Ciclopata hauria de tenir de serie.

Sortim a buscar la riereta de Premià i ho fem per Can Vilar, un lloc meravellós ple de cagarades de gos i ens trobem una sorpresa molt desagradable, una colla de brètols ha encadenat pel coll un indefens osset de peluix, quin jovent més malparit que tenim al poble!!! Tractem de lliverar-lo, però ens ho pensem dues vegades, que porta molta mala llet i segur que ens mossega.



Seguim pel camí habitual per pujar per la pared seca, però ens desviem per la pista de la font del Dirol, tot i les queixes del Adolfo, tant d'hora i ja rondina el paio. La pujada pica i de seguida notem que fa calor, algú va massa abrigat avui i es que no saps que posar-te-

Passem per la Roca d'en Toni i seguim per pista fins a San Bartomeu, encara que agafem el corriol a l'esquerra, el del gr, per deixar-lo a la primera cruïlla a la dreta. Pugem una mica i seguim per corriols amb la idea de fer la trialera de l'oreneta.

Un cop érem molt a prop del Dolmen, diviso una entrada a un corriol que crec que no hem fet mai, ho xerrem i ens hi llencem sense gaires miraments. Comença com un corriol molt maco, frondós i humit, pero poc a poc es va convertint en una trialera tècnica fins que en un punt es complica molt.
Com que anava primer i l'últim cop que vaig posar peu a terra en un altre lloc complicat com aquest, els dos perles que m'acompanyen encara s'en enfoten, no tenia un altre que apretar culet i baixar com fos. He baixat pensant que estrenaria l'epic però he pogut baixar sense problemes, amb l'adrenalina a tope això si. Als altres dos, els hi ha passat com a mi, ja que jo havia baixat no tenien mes remei que baixar també i ho han fet, faltaria més!!! ja ho deia abans, LOS PUTOS AMOS!!!!

Ha resultat que aquest corriol era un pr (sender de petit recorregut) que acabava al corriol tant macu que fem últimament d'enllaç entra la trialera dels taulons i la pedra de l'oreneta, just abans del tobogà, es possible que ja l'havés fet un altre vegada amb el kiler, però deu fer molts anys.



No ens hem aturat a la pedra, la tenim molt vista i encara no hi ha gana. Seguim el camí i anem a buscar la trialera que baixa cap la zona de la Roca. Aquí hem baixat a tope i hem atrapat a unas motos que també baixaven, ni més ni menys que unes 25 motos, no m'extranya gens que trobem molts lloc desfets.



Enllacem las trialeres habituals fins la carretera de Òrrius, que la creuem i ens aturem a fer la barreta.
Pugem la de la Prehistòrica (sembla que hi ha alguns que li diuen el Scalextric, segons uns bikers que ens hem trobat) i continuem el passeig per dins el bosc cap a Sant Carles.

No sabíem si anar directament al Bell Racó o fer una Torrassa, al final cap la Torrassa que ens aventurem, tot i que l'esquivem i pugem per pista per fer el Dragon Khan. L'Adolfo hem crida, No t'aturis!!!, sempre ho fem dues o tres cops per agrupar-nos, i no ho hem fet, hem baixat desde dalt de tot fins la carretera cagant llets i d'una tirada, collons que llarga que es fa i quin mal de mans i avantbraços que s'agafa!! ara, l'hem disfrutat com mai, espectacular!!

La tornada hem passat per el Canadà, per l'andaslús, per la riera d'Argentona i pel camí del mig fins la petanca de Premià, on ens hem trobat amb en Kiler, el que hiverna i la seva family i el Racing.......de Santander, el BOTIFLER, on hem  pogut gaudir de braves, cerveses i bons tertúlia post-sortida.

Val a dir que tots tres hem disfrutat moltissim avui, amb la ruta, amb el terreny moll però sense gaire fang i jo, sobretot amb la superbici Epic, que com molt be deia en Racing quant va estrenar la seva 29, et fa millor ciclista.

52 kms
1250 mts desnivell
3,50 temps

BY NORRIS

PD: Tot i que m'ho he passat de conya avui, m'agradaria molts mes que tot aquesta colla d'arreplegats Ciclopatas, ens acompanyessin mes sovint a les sortides, mes que res per allò que diuen de que.....COM MES SEREM, MES RIUREM

dilluns, 20 de gener de 2014

Domingo no, pero lunes si

--------------------------------------------------------------------------------
Después del fiasco del domingo, lluvia a cantaros y salida abortada, teniamos que salir hoy lunes como fuese, y solo nos hemos animado el Vnessier y el Norris, bueno, seguro que alguno ha hecho alguna salida ilegal....

Hemos salido tarde, a las 19,45 ya que me ha sido imposible llegar antes, pero hoy se sale SI o SI.
Salimos por el camí del mig dirección Teià y repetimos la salida del jueves pasado, riera de Teià, la pista de la carena hasta Sant Mateu, subimos hasta la ermita, pasamos por detrás, mi amigo el jabalí no ha salido a saludar hoy y Vietnam hasta la creu de Can Boquet.



Aquí variamos un poco la ruta, basicamente hacemos lo mismo pero al reves, sendero del tubo, sendero de Cal Senyor, todo en subida, y en la pista otra vez, que bajamos unos metros para hacer la trialera de la granota y el sendero paralelo a la pared seca.

Luego por el camino habitual hasta Premià.

Hoy hacia fresco, sobretodo se nota, cuando en la ducha, el agua caliente se clava como miles de agujas en los dedos de los pies, conozco a uno que si llega a venir se le tienen que amputar.......eh Kiler?

El Vnssier empieza a notar los efectos del Spinning, pronto habrá que poner un motorcillo a la bici pa poder seguirlo, se va a salir en la Transmaresme.....

22 kms
1,40 tiempo
650 mts desnivel

BY NORRIS

dijous, 16 de gener de 2014

OJU PELIGRU! PORC SENGLAR

--------------------------------------------------------------------------------
Ja fa uns 8 anys que surto als vespres força sovint, fent molts corriols i trialeres i mai m'havia creuat tant de prop amb un porc senglar com avui. Es cert que els havia intuït, els havia sentit i fins hi tot un cop prop de la "V" els vaig veure de lluny  i tots els diumenges veiem els rastres que deixen als corriols però mai com avui. La veritat es que no se perquè però m'ha fet il.lusió, mira tú!

Quedem com sempre a les 19,15 al poli el R1 2003 i el Norris i sortim de Premià pel camí del mig direcció a Teià. Pugem la riera a tota castanya, creuem el poble i seguim per la pista fins quasi dalt al Pla de Teià, però girem a la dreta per la pista que puja fins l'encreuament de Can Gurguí.

Decidim seguir per pista, per variar una mica i per exprema les nostres 29's, fins dalt la carena i continuem pujant fins a Sant Mateu. Allà parem a recuperar l'al.lé i fer un riu i baixem per la pista que surt de darrera l'ermita. Es allà, tot baixant i en un pla on ens creua un  porc senglar força gran.
El "bicho" ha passat sense immutar-se gens, segur que ens hem sorprès més nosaltres que ell, només ha faltat que ens fes un "que passa tius" amb la pota. Jo he afluixat, mes que res per veure si venien mes porcs, perquè crec que sempre circulen en grup, però no, anava tot sol.



Continuem tot comentant la jugada i seguim baixant per corriols pre-Vietnam, Vietnam i arribem a la pista, a la Creu de Can Boquet. Continuem per pista ,passem de lar la Roca d'en Toni i un cop dalt de tot, baixem per el corriol de Cal Senyor i pel corriol del tub fins la Creu un altre cop.

Baixem un troç de pista i agafem la trialera del cactus fins Vilassar de Dalt, on ens despedim i cadascun cap a casa seva per on sempre.

22 kms
650 mts desnivell
1,34 temps

BY NORRIS

diumenge, 12 de gener de 2014

Una Pedra de l’Oreneta distinta

--------------------------------------------------------------------------------
Hoy tocaba la finalización del periodo de rodaje de la nueva Epic de Norris. Para ello debía bautizarla por un recorrido con trileras exigentes y a por ello hemos ido junto a él Adolfo, Batxi, Quique y Racing.

El día amaneció muy húmedo después de la lluvia nocturna, pero con las primeras luces del día partimos para Vilassar de Dalt para subir por la Pared Seca y poner ritmo pistero hacia Sant Bartomeu de Cabanyes. Tomamos un tramo de pista del Meridià Verd bajando dirección a La Roca para desviarnos por el sendero que nos lleva hasta la pista que viene de la cantera de Òrrius.

Una vez allí giramos inmediatamente a la izquierda para enlazar diferentes tramos que nos llevan a la primera trialera del día, con una bajada larga, entretenida, con tramos rápidos pero con muchos puntos donde poner los cinco sentidos pues el terreno está muy resbaladizo. En esta parte de la Serralada el día es triste, nos invade la niebla pero a la vez nos deja contemplar los bosques en su máxima belleza.

Una vez abajo seguimos por el sendero de los perros, que poco a poco nos remonta otra vez a la pista del Meridià Verd. La cruzamos para seguir el sendero que parte allí mismo y nos atrevemos a seguirlo, terreno desconocido. El sendero por entre el bosque se disfruta hasta que vemos diferentes caminos a tomar y nos vamos guiando de la intuición hasta perdernos en un lugar sin salida. Improvisamos varias opciones hasta encontrar una vía de descenso, campo a través, que nos lleva a la carretera que va desde La Roca del Vallés hasta Orrius, pero a tocar del pueblo de La Roca.

Decidimos remontar 500 metros de asfalto para girar en otro sendero, tras una cadena e ir enlazando tramos divertidos, algunos con mucha arena, otros con barro, también con piedra, atravesamos riachuelos y poco a poco subiendo nos plantamos junto a la Pedra de la Oreneta donde Batxi decide regresar por pista pues tiene que estar temprano en casa.

El resto vamos a por el plato fuerte del día, remontar la trialera de la Pedra de l’Oreneta. Un sinfín de tramos exigentes plagado de rocas y raíces que ponen a prueba tanto las bicis, la habilidad, como la fuerza del ciclista. Hoy tenemos que desmontar más de la cuenta pues la humedad hace que perdamos mucha tracción, pero así Norris tiene la oportunidad de exigir al máximo y conocer los límites de su nueva bici.

Remontamos hasta Sant Bartomeu y tomamos el sendero paralelo a la pista con sus buenos tramos trialeros. Una vez en la Roca d’en Toni bajamos por la Granota y seguimos por el Cactus para terminar la jornada en Vilassar de Dalt.

Sin duda ha sido una salida muy entretenida, que a pesar de su dificultad técnica hemos resuelto en buen tiempo pues hemos pedaleado 3:20 h. recorriendo 40 Km. con 1.000 metros de desnivel positivo acumulado clavados, sin prisas pero sin muchas pausas que nos ha permitido, de regreso al Maresme, comentar la jornada junto a una cerveza con un agradable sol, lejos de los bosques húmedos y con niebla.

Hoy no hemos tenido incidentes mecánicos y como no vino Víctor, nadie rompió el cambio y solo un par de caídas sin importancia debido a la pérdida de tracción en las subidas ha sido lo más anecdótico de hoy.



dimecres, 8 de gener de 2014

GOOD NEWS...BAD NEWS

--------------------------------------------------------------------------------
Todo eran buenas noticias esta tarde cuando por whatsaap nos enterabamos de dos regresos muy esperados, pero al final se ha estropeado la salida.

Nos encontramos a las 19,30 en el poli, el R1 2003, el Vnessier, el regreso del Kiler-bike y la grandisima sorpresa de la visita de Oscar (Tworivers, como nombre en clave) mas un servidor Norris.

Mientras llegan todos nos ponemos al dia después de muchísimo tiempo sin vernos y también nos visita Racing-bcn que, volviendode su entreno ilegal de casi todos los dias y viendo la altísima concurrencia en una salida nocturna no ha querido perderselo.

Nos despedimos de Racing y subimos xino-xano, que a alguno se le hace dura la subida, por  la riera de Teià hasta el pla de Teià, seguimos por pista hasta enlazar con la pista de Can Gurguí y enlazar con la superfamosa y superconocida"V" , escepto para los zipi y zape, kike y Adolfo que nunca la reconocen y la disfrutan como si fuera nueva cada vez, SIN COMENTARIOS.

Hacemos el primer tramo de subida y esperamos un momento a reagruparnos para seguir todos juntos. Salgo yo primero y empiezo fuerte, pronto veo que no me sigen y continuo a mi ritmo disfrutando de la 29 por un sendero que conozco al dedillo. Llego donde el sendero recibe el nombre y decido bajar de la bici y pillar el movil para hacer unas fotos de los colegas.

Pasan los minutos y no aparecen, no entiendo nada, hago una foto a la epic en la oscuridad y decido ir a buscarlos......unos metros mas adelante veo que ya vienen y me comentan que Victor ha tenido un problema con el cambio y una piedra y han estado enderezandolo. Doy media vuelta y seguimos........pocos metros mas adelante, cuando el sendero empieza a subir, el cambio de la Scalpel se parte, por segunda vez en muy poco tiempo, que mala suerte.



Decidimos entre todos cortar la cadena y dejarle la bici en single speed para poder regresar a casa pedaleando un poco. Mientras Oscar y Kiler ayudan a Victor, R1 decide regresar que tiene un poco de prisa y yo lo acompaño hasta el final del sendero, hasta encontrar la pista que sube hasta la Creu de Can Boquet, pues no me fio que este tambien es capaz de perderse, que aunque lleva gps, seguro que no sabe usarlo jejejejejejeje.....



Me despido de R1 y regreso por el sendero hasta encontrar a los demás que ya tienen la bici reparada. Media vuelta otra vez y seguimos sendero, pista y una vez en la Creu bajamos a Premià por la pista de los locos.

Es un putadón muy grande lo que le ha pasado a Victor, dos cambios rotos en poco tiempo, el Kiler a la tercera rotura en poco tiempo cambió la bici..........comprate una Spezialized Victor..........jejejejeje que lo diga yo ya tiene guasa eh??????

18 kms
1,30 tiempo
520 mts desnivel

BY NORRIS

diumenge, 5 de gener de 2014

Replay amb companyia. Primer diumenge del 2014

--------------------------------------------------------------------------------
Avui hem tingut visita,en Joan Ramón i en David, amics d’en Norris (si, en Norris te amics! Ens costava de creure però sembla que és veritat), que han volgut compartir ruta amb nosaltres i conèixer els camins i corriols de la Serralada Litoral. Amb ells dos hem estat en Norris, l’Adolfo, en Quique i en Racing.

Després de les obligades presentacions i d’arreglar una punxada a la roda de la bici del Adolfo (que hi ha posat una càmera amb tres o quatre pegats!) comencem a pedalar amb la idea de fer una ruta similar a la que fa poques setmanes vàrem fer però canviant el trajecte d’anada. Així que anem fen via fins a Vilassar de Dalt per pujar per la pista de la Paret Seca fins a Can Boquet, seguim pel camí habitual per anar a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes passant per la Roca d’en Toni i el camp de tir al plat.

Travessem la carretera que va de La Roca a Òrrius per anar a buscar els senderons que baixen fins la pista del meridià Verd. Fem el primer tram que te més pedres i el segon que és força més net fins la pista. Allà remuntem una mica de desnivell fins al desviament que indica la font de la Mansa, seguim el corriol fins a la font i tornem a pujar a la pista, aquest cop amb un tram a peu.

Entre la xerrera del personal anem avançant fins al camí que ve de la pedrera d’Òrrius per anar direcció el Coll de Parpers. Ho fem pel corriol típic, paral·lel a la pista fins a la carretera, just a la benzinera fantasma Jabalí de Oro. Seguim direcció la urbanització Sant Carles però girem a l’esquerra , allà on hi ha una cadena i comença un corriol dins un prat fins que comença el bosc, punt on vàrem passar fa un parell de setmanes de pujada.

Nosaltres avui anem direcció a la carretera de Dosrius a Cardedeu, però ho fem enllaçant diferents corriols per entre el bosc, alguns molt coneguts, però avui ens atrevim a allargar-ho amb un parell de trams més que ens deixen als peus de la urbanització i ben a prop del destí, el restaurant Sant Carles on avui parem a esmorzar. Allà arrepleguem unes quantes calories, alguns amb més vi que d’altres, per donar-nos forces pel camí de tornada.

A prop del restaurant comença un corriol de pujada que ens deixa a una pista i poc a poc anem enllaçant trams de corriols que ens porten en baixada ràpida fins al Bell Recó per remuntar la pista que comença allà direcció Òrrius fins que el camí acaba i ens obliga a tibar el cul un altre cop per remuntar unes quantes pujades fortes i poc a poc divisar el poble.

La pujada final la fem per un clàssic Ciclopata, la Guapa, pujada entretinguda a on ja algú va justet de forces i li costa una mica més del que voldria, fins el roure que dona la trialera per finiquitada. Acabem de pujar per pista fins a la Mútua i fem la baixada per l’interior de la Mútua.

Tot i que era una ruta de germanor, sense necessitat de fer cap matxada, finalment han sortit uns bons 48 km amb 1.150 metres de desnivell positiu en 3:40 h. de donar pedals, que no està malament donat que el ritme ha estat de xerrera constant.

Tot i que la temperatura al sortir no era baixa, els d’aquí sabem que quan anem cap el Vallès, els graus al termòmetre baixen de pressa, per això el valent d’avui ha estat en Joan Ramón, que s’ha presentat abrigat de cos però amb calça curta, que mes d’un el mirava amb incredulitat, amb lo fredolics que som nosaltres! Això si, hem estat a 6 graus a tocar de La Roca però s’ha de dir que el dia ha acompanyat i la sensació de fred avui no ha estat protagonista per res.

Ara que en David i en Joan Ramón ja saben com les gastem, esperem que no els hi faci fàstics visitar-nos encara que sigui un cop a l’any. Benvinguts seran.

dijous, 2 de gener de 2014

Epic-nigth whith Kike

--------------------------------------------------------------------------------
Havia de provar la Epic en una nocturna, per acabar de constatar de que es un pepino de la ostia.
Sols he fet tres sortides amb ella i ja estic supercontent del funcionament de la bici, puja ràpid, roda fantàstica i baixa de fàbula, el sistema Brain treballa com una rígida pujant i com una doble baixant, es força còmoda (potser amb un altre seient milloraria el confort) i molt àgil. Que mes puc demanar???



Hem quedat a las 19,15 al poli amb el Quique72, ciclopata poc habituat en las sortides nocturnes i que ha disfrutat com tots els que ho fem habitualment. Hem pujat per la pared seca fins a la creu de Can Boquet, hem fet el Vietnam de pujada i hem continuat per la pista i trialera que baixa fins la "V".

Girem a l'esquerra i fem tota la "V" al inrevés fins a Can Gurguí, seguim fins l'Ovni i com que es d'hora decidim fer un petit bucle, anar a buscar el primer tram de la trialera de Vallromanes fins la pista, que remuntem fins el Pla de Teià-

Baixem per la trialera de la moto versió 2.0 fins la riera de Teià. Camí del mig, amb variant made in Kike fina a Premià.

22 kms
640 mts desnivell
1,50 temps

BY NORRIS