diumenge, 26 de gener de 2014

LAS TRES MARIAS? no LOS P.........AMOS

--------------------------------------------------------------------------------
Aquest diumenge no ha plogut i em pogut sortir a la muntanya, menys mal, ja que lo del diumenge passat no te nom.

Tot i això, aquest matí al poli només ens hem presentat tres Ciclopatas, últimament hi ha més concurrencia al local social, a les birres dels divendres, que els diumenges al poli amb les bikes, QUIN PANORAMA!, anem a passar llista:

El Kiler-bike està hivernant.
El Opelat, com el Guadiana, ara apareix ara no.
El Lapiero amb la pandereta foten-li a una pilota.
El RacingBcn avui s'ha passat a la flaca, BOTIFLER.
El Batxi fotent multes a to quisqui.
El Vnessier fent de cangur.
El R1-2003 fent l'animal a fora pistes.
La Bamba Negra........qui collons es la Bamba Negra.
El Joax tractant d'imitar el Kilian.

Total, que visto lo visto, només eram tres, ara quins tres, PATA NEGRA!!!la crem de la crem Ciclopata, els PUTOS AMOS de les trialeres!!!! el Adolfo-ktm, el Quique72 i el Norris, ni más ni menos!!

Un cop hem criticat a tots els que no han vingut hem començat la ruta d'avui, una ruta com las d'avans, sense GPS ni ostias, amb el coneixement de la muntanya que dona el kilometratge i la innata sapiesa que un bon Ciclopata hauria de tenir de serie.

Sortim a buscar la riereta de Premià i ho fem per Can Vilar, un lloc meravellós ple de cagarades de gos i ens trobem una sorpresa molt desagradable, una colla de brètols ha encadenat pel coll un indefens osset de peluix, quin jovent més malparit que tenim al poble!!! Tractem de lliverar-lo, però ens ho pensem dues vegades, que porta molta mala llet i segur que ens mossega.



Seguim pel camí habitual per pujar per la pared seca, però ens desviem per la pista de la font del Dirol, tot i les queixes del Adolfo, tant d'hora i ja rondina el paio. La pujada pica i de seguida notem que fa calor, algú va massa abrigat avui i es que no saps que posar-te-

Passem per la Roca d'en Toni i seguim per pista fins a San Bartomeu, encara que agafem el corriol a l'esquerra, el del gr, per deixar-lo a la primera cruïlla a la dreta. Pugem una mica i seguim per corriols amb la idea de fer la trialera de l'oreneta.

Un cop érem molt a prop del Dolmen, diviso una entrada a un corriol que crec que no hem fet mai, ho xerrem i ens hi llencem sense gaires miraments. Comença com un corriol molt maco, frondós i humit, pero poc a poc es va convertint en una trialera tècnica fins que en un punt es complica molt.
Com que anava primer i l'últim cop que vaig posar peu a terra en un altre lloc complicat com aquest, els dos perles que m'acompanyen encara s'en enfoten, no tenia un altre que apretar culet i baixar com fos. He baixat pensant que estrenaria l'epic però he pogut baixar sense problemes, amb l'adrenalina a tope això si. Als altres dos, els hi ha passat com a mi, ja que jo havia baixat no tenien mes remei que baixar també i ho han fet, faltaria més!!! ja ho deia abans, LOS PUTOS AMOS!!!!

Ha resultat que aquest corriol era un pr (sender de petit recorregut) que acabava al corriol tant macu que fem últimament d'enllaç entra la trialera dels taulons i la pedra de l'oreneta, just abans del tobogà, es possible que ja l'havés fet un altre vegada amb el kiler, però deu fer molts anys.



No ens hem aturat a la pedra, la tenim molt vista i encara no hi ha gana. Seguim el camí i anem a buscar la trialera que baixa cap la zona de la Roca. Aquí hem baixat a tope i hem atrapat a unas motos que també baixaven, ni més ni menys que unes 25 motos, no m'extranya gens que trobem molts lloc desfets.



Enllacem las trialeres habituals fins la carretera de Òrrius, que la creuem i ens aturem a fer la barreta.
Pugem la de la Prehistòrica (sembla que hi ha alguns que li diuen el Scalextric, segons uns bikers que ens hem trobat) i continuem el passeig per dins el bosc cap a Sant Carles.

No sabíem si anar directament al Bell Racó o fer una Torrassa, al final cap la Torrassa que ens aventurem, tot i que l'esquivem i pugem per pista per fer el Dragon Khan. L'Adolfo hem crida, No t'aturis!!!, sempre ho fem dues o tres cops per agrupar-nos, i no ho hem fet, hem baixat desde dalt de tot fins la carretera cagant llets i d'una tirada, collons que llarga que es fa i quin mal de mans i avantbraços que s'agafa!! ara, l'hem disfrutat com mai, espectacular!!

La tornada hem passat per el Canadà, per l'andaslús, per la riera d'Argentona i pel camí del mig fins la petanca de Premià, on ens hem trobat amb en Kiler, el que hiverna i la seva family i el Racing.......de Santander, el BOTIFLER, on hem  pogut gaudir de braves, cerveses i bons tertúlia post-sortida.

Val a dir que tots tres hem disfrutat moltissim avui, amb la ruta, amb el terreny moll però sense gaire fang i jo, sobretot amb la superbici Epic, que com molt be deia en Racing quant va estrenar la seva 29, et fa millor ciclista.

52 kms
1250 mts desnivell
3,50 temps

BY NORRIS

PD: Tot i que m'ho he passat de conya avui, m'agradaria molts mes que tot aquesta colla d'arreplegats Ciclopatas, ens acompanyessin mes sovint a les sortides, mes que res per allò que diuen de que.....COM MES SEREM, MES RIUREM

1 comentari:

  1. Mostamal, nostamal,una sortideta amb un parell de trialeres i para de comptar. Heu tingut sort que no tenia el dia per venir i així heu pogut fer una ruteta suau, sense GPS es clar.

    ResponElimina