diumenge, 5 de gener de 2014

Replay amb companyia. Primer diumenge del 2014

--------------------------------------------------------------------------------
Avui hem tingut visita,en Joan Ramón i en David, amics d’en Norris (si, en Norris te amics! Ens costava de creure però sembla que és veritat), que han volgut compartir ruta amb nosaltres i conèixer els camins i corriols de la Serralada Litoral. Amb ells dos hem estat en Norris, l’Adolfo, en Quique i en Racing.

Després de les obligades presentacions i d’arreglar una punxada a la roda de la bici del Adolfo (que hi ha posat una càmera amb tres o quatre pegats!) comencem a pedalar amb la idea de fer una ruta similar a la que fa poques setmanes vàrem fer però canviant el trajecte d’anada. Així que anem fen via fins a Vilassar de Dalt per pujar per la pista de la Paret Seca fins a Can Boquet, seguim pel camí habitual per anar a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes passant per la Roca d’en Toni i el camp de tir al plat.

Travessem la carretera que va de La Roca a Òrrius per anar a buscar els senderons que baixen fins la pista del meridià Verd. Fem el primer tram que te més pedres i el segon que és força més net fins la pista. Allà remuntem una mica de desnivell fins al desviament que indica la font de la Mansa, seguim el corriol fins a la font i tornem a pujar a la pista, aquest cop amb un tram a peu.

Entre la xerrera del personal anem avançant fins al camí que ve de la pedrera d’Òrrius per anar direcció el Coll de Parpers. Ho fem pel corriol típic, paral·lel a la pista fins a la carretera, just a la benzinera fantasma Jabalí de Oro. Seguim direcció la urbanització Sant Carles però girem a l’esquerra , allà on hi ha una cadena i comença un corriol dins un prat fins que comença el bosc, punt on vàrem passar fa un parell de setmanes de pujada.

Nosaltres avui anem direcció a la carretera de Dosrius a Cardedeu, però ho fem enllaçant diferents corriols per entre el bosc, alguns molt coneguts, però avui ens atrevim a allargar-ho amb un parell de trams més que ens deixen als peus de la urbanització i ben a prop del destí, el restaurant Sant Carles on avui parem a esmorzar. Allà arrepleguem unes quantes calories, alguns amb més vi que d’altres, per donar-nos forces pel camí de tornada.

A prop del restaurant comença un corriol de pujada que ens deixa a una pista i poc a poc anem enllaçant trams de corriols que ens porten en baixada ràpida fins al Bell Recó per remuntar la pista que comença allà direcció Òrrius fins que el camí acaba i ens obliga a tibar el cul un altre cop per remuntar unes quantes pujades fortes i poc a poc divisar el poble.

La pujada final la fem per un clàssic Ciclopata, la Guapa, pujada entretinguda a on ja algú va justet de forces i li costa una mica més del que voldria, fins el roure que dona la trialera per finiquitada. Acabem de pujar per pista fins a la Mútua i fem la baixada per l’interior de la Mútua.

Tot i que era una ruta de germanor, sense necessitat de fer cap matxada, finalment han sortit uns bons 48 km amb 1.150 metres de desnivell positiu en 3:40 h. de donar pedals, que no està malament donat que el ritme ha estat de xerrera constant.

Tot i que la temperatura al sortir no era baixa, els d’aquí sabem que quan anem cap el Vallès, els graus al termòmetre baixen de pressa, per això el valent d’avui ha estat en Joan Ramón, que s’ha presentat abrigat de cos però amb calça curta, que mes d’un el mirava amb incredulitat, amb lo fredolics que som nosaltres! Això si, hem estat a 6 graus a tocar de La Roca però s’ha de dir que el dia ha acompanyat i la sensació de fred avui no ha estat protagonista per res.

Ara que en David i en Joan Ramón ja saben com les gastem, esperem que no els hi faci fàstics visitar-nos encara que sigui un cop a l’any. Benvinguts seran.

3 comentaris:

  1. Bonica crònica i fantàstiques fotos, Roger. Un dia excepcional, sobretot després d'una bona "siesta" i la victòria del Barça per 4-0, jajaja. Moltes gràcies per compartir amb en David i jo aquesta ruta per les vostres contrades, ens ho hem passat de conya!
    Ah! i moltes gràcies per no dir que qui anava "justet" de forces a la pujada final per la Guapa era jo, ho mantindrem en secret...
    Una abraçada, ciclopatas!

    JOAN-RAMON.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Joan Ramón, tens un enllaç al final de la crònica amb el track.

      Elimina