diumenge, 31 de maig de 2015

Por algún sendero imposible

--------------------------------------------------------------------------------
Manolo nos prometió una subida distinta hacia la Serralada del Litoral, así que al menos teníamos una gran novedad, pues pocas opciones tenemos en nuestra zona si exceptuamos las subidas que no gustan a nadie tipo Cadira del Bisbe.

A última hora se apunta Batxi, que con la doble paternidad ya casi lo dábamos por finiquitado. Manolo, Adolfo, Norris y Racing también nos encontramos en Premià para la ruta obligada del domingo. Nos dirigimos hacia el Masnou y pasados los bloques tomamos la riera que pasa por debajo de la autopista todo recto, hacia arriba. Poco a poco vamos remontando la riera, tomando algún desvío a la derecha hasta meternos en un pequeño valle donde todas sus laderas son cultivos de viñas.

A mí me gusta mucho, es un paisaje precioso, aunque Norris, que no es muy sensible, le parece poca cosa. Terminamos el sendero por entre las viñas en uno de los tramos de la trialera de la moto colgada (conocida como el sendero del Andrés por otros grupos ciclistas) y la remontamos hasta el GR. Allí improvisamos algún sendero para dirigirnos hacia Can Gurguí, y antes de llegar a la masía tomamos un sendero a la izquierda que poco a poco se convierte en una trialera por el medio de las líneas eléctricas. Manolo y yo, por separado, ya la conocíamos, pero no recordábamos muy bien el recorrido.

Así que hemos ido probando senderos que parecían partir de allí sin éxito para finalmente encontrar el bueno que nos ha llevado hasta Can Gurgui Xic, por la zona habían unos cuantos senderos, además del que hemos intentado pero estaban muy cubiertos de vegetación, imposibles de ciclar.

Nos dirigimos hacia Vallromanes pero antes de llegar tomamos a la derecha un sendero que nos lleva a una urbanización y desde allí remontamos un trayecto que siempre hacemos de bajada y no recordábamos que de subida es duro de narices. Paramos a descansar un poco y continuamos por una zona muy rota en bajada y luego en subida hasta enlazar con la clásica Ciclópata del Árbol caído.

Casi en el Pitch&Putt, ya en la pista que sube hacia Can Boquet, Batxi decide que ya ha tenido suficiente dosis ciclópata por hoy y nos abandona. El resto remontamos por Can Nadal para subir por la trialera de la Puerta Verde para descubrir que el coche abandonado la semana pasada y que inexplicablemente se metió por allí lo han retirado, pero que para hacerlo han tenido que meter un tractor para allanar y despejar la zona.

Subimos hasta el Pla del Fum y hacemos un tramo de pista pata ir a buscar la trialera del Pelayo y bajar hasta Òrrius donde paramos un rato a reponer agua en una fuente del pueblo. Aunque aún es temprano tenemos la sensación de haber hecho mucho en poco tiempo así que vamos directos hasta la Guapa para subir a ritmo tranquilo, con los enlaces posteriores para aparecer justo enfrente de la bajada por el interior de la Mutua.


Hoy solo hemos hecho 38 Km con 1.100 metros de desnivel positivo, pero las fuertes subidas creo que han sido las que interiormente nos indicaban que era más y como alguno andaba algo flojo de piernas hemos terminado pronto con tiempo para una cerveza tranquila en Cabrils.

diumenge, 24 de maig de 2015

Del Montseny a Mataró

--------------------------------------------------------------------------------
Ahir dissabte tenia prevista una de les meves sortides una mica més llargues de l’habitual i a bon ritme per preparar poc a poc la Pedals de Foc Non Stop de principis de juliol. L’inconscient del Víctor va decidir venir a acompanyar-me, tot s’ha de dir que últimament ha demostrat estar en bona forma.

Sortim a las 7:30 per pujar per la pared seca i poc a poc fent el camí habitual fins la Roca del Vallés i resseguir el recorregut pel Vallés Oriental, amb el seu paisatge rural i ferum de caca de vaca i acostar-nos a Cànoves a on parem a omplir els bidons i descansar una mica abans de la pujada principal al Plà de la Calma.

Seguim fins l’embassament de Vallforners i encarem les primeres pujades fortes, aquest tram el recordava més fàcil i te unes bones rampes fins a tocar a la casa nova de Vallfornes, després un tram més assequible i quan tombem per la font de l’Avi toca apretar les dents doncs en 1 Km hi ha pujades força exigents, el Victor no es queixa però queda una mica tocat i la resta de la pujada, molt més fàcil però avorrida la fem tots dos junts sense forçar.

Arribem a dalt del Pla de la Calma i ens prenem 10 minuts per descansar i fer les fotos de rigor, tot i que fa vent i força fred, així que tornem passes enrere per les llargues baixades primer i com s’ha fet tard, posem la via directa per carretera per ser a casa a l’hora de dinar. Resulta ser un bon dissabte amb 89 Km i 2.200 metres exigents de desnivell positiu.

Diumenge havia prevista una sortida diferent però finalment ho canviem per fer una sortida pels voltants. El Norris es presenta en un estat lamentable per un constipat i l’Adolfo i jo l’acompanyem. Anem pel cami del Mig a Mataró enllacem pel camí de les Cinc Sènies per anar fins a Sant Andreu de Llavaneres mentre pensem en el recorregut a fer, finalment pugem per Santa Mónica i un cop al GR els enredo per continuar pujant.

Es tracta d’una pista innocent al principi però que poc a poc ens deixa clar el perquè no hi ha cap ciclista, dels mots que hem vist, doncs hi ha unes pujades de nassos, s’intercalen trams més tranquils per tornar a apretar les dents fins que el Norris fa literalment Puffffff! Te les pulsacions pels núvols, està marejat i tot el sucre que tenia el seu cos ja se l’ha ventilat.

Per sort ara tocava una bona estona de baixada, el corriol infinit des de la pedra de la Ferraura, després seguim per la pista enllaçant corriols però ja veiem que el Norris no hi és, ja no és un ciclista, és un troç de carn sense energia al damunt d’una bici, un tram de corriols amb bones pujades ho acaben per confirmar.

Fem via per corriols més coneguts fins a la font de la Moreneta, parada habitual i canviem de plans per tornar per la via més directa possible. Pugem a Can Bruguera i baixem direcció el Parc Forestal però per un bosc a la banda sud i tornar pel camí del mig.

Hem fet 48 Km amb 1000 metres de desnivell positiu però la veritat és que ens ha semblat a poca cosa, bona part dels corriols previstos finalment no els hem fet però avui teníem molt de temps i ha resultat ser una bona sortida, més per l’Adolfo que se’n fotia del estat deplorable del Norris.



diumenge, 17 de maig de 2015

Triple salida

--------------------------------------------------------------------------------
Cada vez nos vamos atomizando más, unos se tiran al monte para correr, otros se han pasado al lado oscuro de la bici de carretera y parece que cada vez quedamos menos el domingo con la bici de montaña. Es lo que hay, algunos sin excusa, otros embarazaos casi a punto de parir, otros en la cama, no me voy a extender más en mis lamentos.

El viernes Norris, Manolo y Racing nos fuimos hacia Reus para formalizar la recogida del dorsal para participar en la cicloturista de carretera La Mussara donde el sábado tomamos parte 4.500 tíos depilados y con bicis de nosecuantos euros entre las piernas (y las nuestras de pocos euros) partimos a las 7:30 de una mañana ventosa hacia los puertos de montaña, un recorrido magnífico con carreteras solitarias y en buena parte puertos asequibles nos esperaron.
Norris y Manolo firmando en el muro de las leyendas en La Mussara

Norris, prudente él, se decidió por la variante corta, Manolo y yo por la larga, que con sus 180 Km y 4.400 metros de desnivel tenían su enjundia. Lo pasamos en grande. Si te gusta el ciclismo de carretera, la provincia de Tarragona es un lugar de culto, no hay grandes puertos, pero el paisaje y la tranquilidad de las carreteras desiertas te trasladan al Discovery Chanel. Yo hice lo que pude, Manolo se quitó los fantasmas de encima, siempre temeroso de sus piernas y sus neuronas, y entró el primero de nosotros, bueno Norris entró primero, pero con solo 95 Km.

Hoy domingo, salida doble, en la oficial solo nos presentamos dos: Adolfo y Racing, y en la salida B, 4 históricos: Joaquín, La Bamba Negra, Killer y Óscar. Los del B, como son unos cobardes, se fueron a correr, Adolfo y yo cumplimos con la salida obligada con bici de montaña.
El grupo B, el de los cobardes

Los del B se conformaron con 10 kilometrillos a pié, que ellos creen que les da derecho a la cerveza, los del A cumplimos con los deberes y nos montamos una ruta Bttera de gourmet, por algún sendero que ningún otro Ciclópata ha pisado jamás, en una zona donde el propietario del monte bien podría montar un bike-park con forfait incluido.
Killer y Joaquin. El que luce barriga es la Bamba

Nosotros queríamos hacer una ruta tranquila, con poco desnivel y pocos kilómetros, pero poco a poco fuimos cambiando de planes haciendo la ruta en la medida de lo que nos apetecía. Subimos por el interior de la Mutua y vamos hacia Sant Bartomeu de Cabanyes, atravesamos la carretera y tomamos el primer tramo del sendero dirección a La Roca del Vallés, luego un tramo de pista para ir a buscar unos senderos que enlazados nos llevan a la pista de la Cantera de Orrius. Seguimos por los senderos revirados de debajo de la pista hasta desembocar en Parpers.
Adolfo, triste, después de separarse de mi.

Decidimos ir a por la bajada que la semana pasada finalmente no pudimos hacer, pero nos acercamos por otro lado, tomamos todos los senderos que enlazan por debajo de la urbanización Sant Carles hasta dar con el final de la urbanización y empezar el largo y precioso camino hasta Dosrius, primero con un estrecho y largo sendero que sube y baja, luego con una sinfonía de senderos en llano o en descenso, pasando por el Amazonas, pero tomando un desvío nuevo que nos lleva hasta las cercanías del Canadá.

Una vez abajo, como Adolfo pide guerra, subimos un poco para reseguir una vez más la ruta del Andalúz y terminar ya más tranquilos por la riera de Argentona para alcanzar la cerveza y bravas prometidas.

Nos han salido 45 Km con 1.050 metros de desnivel positivo en solo 3h de pedaleo que bien valen para dar por bien aprovechado el fin de semana.


diumenge, 10 de maig de 2015

Corriols i corriols i mes corriols

--------------------------------------------------------------------------------
Un altre diumenge de bon btt i amb el temps collonut que ens ha fet, de màniga curta, suant de valent a les pujades i acabant els bidons d'aigua per primer cop aquesta temporada.

Seguim sota mínims, sembla que serà la tònica general pels nos temps a Cal Ciclopata, només quatre bikers sortim de Premià, en Racing, en Adolfo, en Victor i en Norris direcció a Cabrils per pujar per l'interior de la mútua. Devant la Poma es trobem en Miquel i en Oscar dels Btt Premià de Dalt que anaven, xino-xanu a fer un cop d'ull als companys de club que feien la cursa de la Transcorredor a Òrrius, els saludem i seguim el nostre camí.

Pugem per l'interior de la mútua, baixem per la bruja 2.0 i la guapa, travessem la carretera del poble, pugem per la pujada de les pedres i seguim enfilant-nos trialera amunt fins que en una desviació, en Racing ens ensenya un corriol que no coneixem, el batejat com a corriol d'en Yann i que ens deixa a la pista trencada que ens acosta a Riudemeia.



Fem un tros de la pista i agafem la desviació de l'esquerra, on hi ha una cadena, per remuntar desnivell sempre per pista fins l'enllaç a la trialera de les ziga-zaga. Aquí ens aturem a menjar la primera barreta, que ja portem uns 20 kms i ja hi ha gana.

Fem l'últim tram del corriol i sortim a la pista de la cantera, just al costat del "sacacorchos". Creuem la carretera, enllacem amb el corriol paral·lel a la pista  ohhhhhhhhhh, quina coincidència... ens trobem de cara a dos btteros, com quasi cada sortida que organitza en Racing.......Ens saludem, parlen de les seves cosetes i continuem pel corriol.

El deixem aviat, sortim a la pista per creuar-la i anar a buscar els corriols que acostumem a fer per anar a la Torrassa del Moro. Un cop travessem una de les pistes que hi han, en lloc de continuar com sempre, girem a l'esquerra per remuntar metres i sortir al capdamunt de la urbanització Sant Carles.

Aquí agafem un parell de carrers de la urbanització i ens endinsem de nou al bosc per una zona mes coneguda i anem a fer un corriol molt macu que ens ha de dur cap el corriol del Amazonas. Un cop per allà a prop, ens trobem amb que per on volem baixar, pujaven els de la cursa de Transcorredor i ens ha tocat improvisar una mica, tot anant a buscar una trialera força tècnica que baixa fins la carretera de Parpers, primer  i fins el Bell racó, després.

Com que era d'hora i anàvem secs d'aigua, enganyem  l'Adolfo i posem la directa cap la Font Picant d'Argentona. Omplim bidons, mengem una mica, unes fotos i uns riures i pujada forta cap a Mordor.




Aquí si que hem suat de valent, pujada curta però amb força desnivell i força tècnica, per després disfrutar del camí de Mordor i del corriol de la Rosa, que ara feia temps que no el feiem.





Hem acabat la ruta a Can Rodón de Cabrera amb les birres i les braves i hem pogut saludar a la Noé que també feia molt que no veiem.



45 kms
3.38 temps
1200 mts desnivell

El track

diumenge, 3 de maig de 2015

Sortida per no cremar el R1

--------------------------------------------------------------------------------
Quasi tots els Ciclopatas segueixen reivindicant el dia del treballador i no s'han presentat a treballar aquest matí, el que no saben es que no els servirà per millorar les seves condicions de treball a Cal Ciclopata.......il·lusos.....

Avui a les 8 si que s'han presentat a currar en Adolfo, en R1 2003, en Norris i en Carar, un company forero que ja ens havia acompanyat fa uns anys i que ha demostrat ser un gran biker i millor persona, a destacar com baixa el paio!!!

Com que avui tenim al R1 amb nosaltres dissenyu  una ruta no gaire dura, no sigui que el cremi i no torni fins dins de quatre mesos mes, encara que no caldria ja que, encara que rondina, ho acaba tot, va sobrat.

Sortim de Premià, pugem per l'interior de la mútua, agafem algun corriol per fer mes amé el camí a Sant Bartomeu però aviat hem d'aturar-nos ja que el convidat d'avui ha hagut de camviar una cámara de la roda ja que li perdia aire.



Un cop subsanat el problema i havent arribat a Sant Bartomeu baixem per las trialeras i corriols fins el túnel clàssic de la Prehistòrica que el travessem i seguim pels camins agraris fins a Santa Agnès de Malanyanes on ens aturem a menjar una mica i omplir el bidó a la font ja que avui fa força caloret faller.

El R1 agraint les felicitacions rebudes pel whatssap, era el seu aniversari




Ja tornem i ho fem pel camí de la mossegada, la mossegada que un gos li va fotre al Kike uns mesos enrere jajajaja segur que encara te secueles, per això no haurà vingut avui. Aquest camí es força xulo, va pujant per dins un bosc molt fresc i sense gaire pujades fortes aviat et trobes a la urbanització de Sant Carles.

Carar, com baixa el paio!!!!!



Agafem el corriol paral·lel a la pista, travessem la carretera de Parpers i fem, de pujada, el corriol ziga-zaga fins la pista de la cantera. Seguim pujant pels corriols habituals fins la pista del Meridià verd i des de Sant Bartomeu fins la Roca de'n Toni per baixar a Vilassar de Dalt i anar a Cant Rafart a fer la cervesa i braves tradicionals de cada sortida.



Aviam si ens posem les piles i no busquem mes excuses barates i complim amb el deure Ciclopata de sortir cada diumenge amb els companys.......ahí queda eso.

46 kms
3.27 temps
1100 desnivell



By NORRIS

dissabte, 2 de maig de 2015

Clàssica de clàssiques

--------------------------------------------------------------------------------
1 de maig, Dia del Treballador i aquesta colla de "vagos" Ciclopatas es busquen qualsevol excusa per quedar-se a casa i no sortir.

Només en Adolfo i en Norris sortim a fer una volteta. Després de la kilometrada del cap de setmana passat tinc moltes ganes de fer corriols i com que no tinc gaire temps, tinc que ser d'hora a casa, escullo una clàssica Ciclopata, de les que feiem i gaudíem als inicis dels temps..... un Burriac el mes adornat possible.

Sortim de Premià direcció a Cabrils i pugem pel carrer del Hostal La Plaça, per dins del Castell i fem tota la pujada fins el mirador del poble. Entrem al corriol i segui fins la pista, just al costat de la mútua.

Deixem la pista de seguida i baixem el corriol que comença just a la primera corba, moltes pedres pero molt xulo, i a la cruïlla girem a la dreta per remuntar metres i torna a sortir a la pista, just davant del camí que ens portarà al Rocodromo.

Disfrutem tot el corriol sencer fins el mirador del castell on ens aturem a gaudir del paisatge i mengem una mica.




Baixem el trocet de roques a peu, darrera d'unes runners molt maques, ummm quina oloreta que feien.....i fem a tot drap el tros final de corriol fins que enllacem, sense atura-nos amb la trialera del camí de Mordor.

Sempre es difícil aquesta trialera, però avui estava pitjor, molt trencada amb saltets que deu d'haver fet l'aigua i amb moltes arrels perilloses. Ara, els dos experts bikers la hem fet sense posar el peu a terra en cap moment.......i dona una satisfacció..........

Després de la trialera, el corriol de Mordor, pugem per on les roques i fem el camí de sempre, remuntant per la pista fins el castell de Burriac. Ens passem de llarg i baixem uns metres per girar a l'esquerre i fer tots els corriols de Montcabrer fins a Cabrera.

De Cabrera fins Premià per el camí tradicional de carrers de urbanitzacions i un cop al poble cerveceta i braves a la Gran via.



Sortida de las d'avans, pocs kms però amb moltísima qualitat de corriols i trialeres.

27 kms
2,20 temps
815 desnvell

By NORRIS