dimarts, 23 de juny de 2015

36ª MARXA TRES NACIONS

--------------------------------------------------------------------------------
Fa un parell d'anys s,em va ocorre que teniem que pujar al Tourmalet, a quin ciclisme no li fa il·lusió haver pujat un port tant mitic? Llavors no va poder ser, una lesió de llarga durada ho va engegar tot a norris, jejeje. l'any passat no vaig considerar fer el repte, pero no  podien deixar-ho per mes endavant.

Per tant, el proper cap de setmana del 25 i 26 de juliol farem una ruta que inclourà la pujada al Tourmalet, dels Ciclopatas no serem gaires, com últimament, que cada cop s'esborren amb mil i una excuses, pero espero que s'apunti tothom que vulgui, seguirem informant.

Be, tot aquest rotllo ve a cuento perquè
avui en Manolo i en Norris, juntament amb en Marc, un company de feina hem participat a la Ruta tres Nacions, que ens ha servit per anar agafant el truquillo a la bici de carretera.



La tres Nacions es una ruta que surt de Puigcerdà, pasa per La Seúl d'Urgell, creua tot el Principat d'Andorra fins el Pas de la Casa, entra a França, puja el Puymorens i torna a Puigcerdà, un total de 140 kms i uns 2100 mts de desnivell.

Sortim a les 8 del centre de la vila i agafem la carretera cap a La Seu, anem ràpits, dins d'un grup d'uns 20 ciclistes, mai havia rodat en grup, ja que a la Mussara de seguida començaves pujant i desprès ja tothom anava com podia i no havia terreny per anar en grup. La velocitat era alta, i no costava anar devant del grup.

Marc, Manolo i Norris



900 bikers i sortim quasi els últims


 En els 50 kms que separen Puigcerdà de la Seu agafem dos o tres grupets de 20 o 30 ciclistes i ara el grup es força gran. Es curios això d'anar en "pelotón" ja que a estones t'avancen cinc o sis ciclistes de cop i al cap d'una estona ets tu el que els avansa, sense tenir la sensació d'apretar o afluixar, m'ha agradat força i no m'ha costat gens ni mica arribar a la Seu. Aquests primers kms els fem tots tres juntets, en Marc tirant força devant del grup, en Manolo amagadet esperant les rampes per posar-nos a tots al seu lloc i jo amunt i avall del grup.

Aquí comencen uns altres 50 kms ben diferents, els que ens durant de la Seu fins a dalt del Coll d'Envalira, dividits en dos parts, la primera fins Andorra la Vella, que es força suau, menys algun "repechon" que fa estirar el grup i la segona part des de Andorra la Vella al Coll d'Envalira, que puja força , amb desnivell constant , tot i que hi han descansos que s'agraeixen força.

Dons això, el primer tram força be, arribo al camp de futbol no hi trobem el primer avituallament. Just arribo i veig en Marc que ja marxa, ni rastre de'n Manolo. Menjo fruita, omplo bidó i arrenco de nou.

Gràcies a això es pot arribar


Ara be el bo, de seguida arribo a l'alçada de la comissaria central de la Policia d'Andorra on hi ha la primera paret del dia. Collons com puja, amb tot ficat i costa moure la bici, ja comença a fer calor i he suat de valent aquest tros. Després d'una baixadeta fins a Feda, torna a pujar, ja constantment amb rampes fortes i descansos que s'agraeixen molt fins que arribem al segon avituallament, que es situat a Canillo o al Tarter, ja no recordo i que torno a menjar fruita, donuts i a omplir el bidó.


Ja arribo!!!!


Vinga dons, continuem pujant, cada cop mes cansat, sobretot de cul i esquena, de moment de cames vaig be, tota la pujada vaig variant la postura sobre la bici, aixecant-me a estones i així vaig fent, millor del que em pensava, fins que arribo on el desviament del Tunel del port. Només queden 8 kms de les famoses esses.

Quins paisatges!!


Finalment arribo dalt del Coll mes content que un gínjol. Menjo, bec, estiro, sobretot l'esquena, faig alguna foto i cap avall que fa baixada.

Port d'Envalira


Com he disfrutat la baixada!! malgrat el pésim estat del asfalt, sobretot en creuar la frontera francesa, malgrat la fresca que feia els primers kms de baixada i malgrat la caravana de cotxes que he trobat fins la cruïlla del proper coll, el de Puymorens.

Intento agafar inèrcia per estalvia alguna pedalada, que quant arriba la primera, noto amago de rampes a diversos llocs de la cama............paro en sec, baixo de la bici, però no m'atreveixo a estirar, que segur que m'agafen mes fortes, pujo i començo a pedalar sense força, em prenc un gel i sense adonar-me gaire faig el Puymorens, es molt senzill, tres kms amb poc desnivell.

Ja he fet quasi tot el desnivell, ara si que estic content, i baixo el port sense pedalar gens ni mica, deixant-me anar i cantant una cançoneta a ple pulmó......menys mal que ho faig tot sol......

Ara queden els ´últims 25 kms de falsa baixada fins a Puigcerdà que vaig fent a bon ritme, sempre sol fins que m'atrapen un parell de ciclistes als que m'uneixo i tots tres fent relleus arribem a l'ultima rampa abans de la linea de arribada que creuo amb una hora d'antelació segons el que em pensava fer, i es que portava les dues últimes setmanes, cagadet, cagadet, mirant edicions anteriors i calculant mitges i no les tenia totes.

Un bon àpat per acabar amb força cervesa freda han servit per comentar sensacions molt macas que hem gaudit tots tres.

Els Finishers


140 kms
2155 mts desnivell

TEMPS:

Manolo 5.16.04   posició  408
Marc     5.19.10   posició  447
Norris   5.53.00   posició  646


PD. Casualitat o no, just quant enfilàvem cap a la sortida ens trobem a tres Btteros, ens hem desitjat sort i ens hem anat veient durant la prova, també hi havia força gent del Maresme, molts del Makrobike, de Muntbikes, algun mallot del Dbike, etc. Repetirem segur i m'agradaria que a la propera siguem mes Ciclopatas, de moment al Tourmalet sembla que només quatre.......a veure si puc enganyar algun mes........

El track


BY NORRIS


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada