dissabte, 13 de febrer de 2016

Toma de contacto Transmaresme 2016, desde Premià

--------------------------------------------------------------------------------
Vaig prometre que no tornaria a fer la Transmaresme de Tomàs Domingo mai mes, ja que això de rodar i rodar fent passar les hores per pistas aborrides no em fa el pes, però ja diuen alló de que l'home es l,ùnic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra, dons en el meu cas, crec que en tropessaria moltes mes.....




Dons si no en tenia prou per repetir el proper 6 de març, decideixo fer un entrenament que no es mes que........el recorregut tant macu de la mateixa cursa, això si, des de Premià. Com no podia ser d'una altre manera, en Racing m'acompanya, no fos que em perdés o que no acabés el recorregut.

Sortim de Vilassar de Dalt a les 8'15 del matí, pugem per l'interior de la mutua, per arribar al lloc on enganxem el track de la cursa que trobem a la pista que baixa a Òrrius.

La primera part del track que hem fet es el mes macu, de seguida agafem el corriol de la guapa i per corriols arribem a la riera de Clarà, creuem la riera d'Argentona i pugem per pista fins el corriol de pujada del Oasis. Desprès seguim lligant corriols i pistes curtes, sempre en pujada fins arribar a Can Bruguera, on ens aturem a fer el primer moix del dia.




Ja s'ha acabat la diversió, ara toca resignar-se i possar el modus passa-kms perquè ara venen les pistes interminables. Primer fins una mica mes enllà de la pujada de Santa Mònica, llavors baixada per pista fins el Pou de Glaç a Canyamas, una mica de pujada i tornem a baixar a Canyamas. Ja no es pot baixar mes, ara toca remuntar desnivell per una pista interminable fins la Creu de Rupit, om ens aturem a pixar i a menjar una segona vegada.



Recuperades les forces seguim pistejant i pistejant en un continuu puja-baixa, mes puja que baixa, crec jo, fins a arribar a la crta de Collsacreu.

Un cop aquí i si no recordo malament, hi ha la pujada mes llarga, incloses les dures rampas de Cal Paraire que ens acosten a Sant Martí del Montnegre on volíem fer una Coca Cola i omplir bidons però que trobem tancat i fem l'últim moix de la sortida.



Seguim per la pista que va pujant mes suaument fins trobar una font on podem omplir bidons ja buits del tot.



Aviat arribem al Coll de Can Benet i ja sols queda baixar a Pineda...........o això es el que jo volia, però sabia que no era cert i que encara hi hauria alguna rampeta de bonus-track.



Ja cal que el dia de la cursa la gent es guardi una mica de forces per fer els últims 10 kms del recorregut, ja que hi han 4 o 5 "repechones" que et fant enrecordar-te de mes d'un. Crec que hem trigat quasi una hora per fer-los.

A Pineda, al costat de l'estació hem recuperat forces amb uns generosos entrepans i una bona dosi de cervesa fresca i trenet cap a casa.




Lo dicho, tres setmanetes mes i a tornar a "disfrutar" d'aquesta ruta tant i tant maca.

71kms
6'03 temps
2100 mts desnivell

El track


BY NORRIS



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada