diumenge, 3 de juliol de 2016

El Bosc Màgic amb ressaca

--------------------------------------------------------------------------------
Feia molt de temps que no passàvem pel Bosc Màgic de Dosrius. Recordo de trobar-lo per casualitat i de compartir-lo amb la resta de Ciclopatas allà per l’any 2012. Doncs avui, després del Asado Ciclópata d’enguany el Norris, l’Adolfo i el Racing hem fet una sortida per la zona de Mataró passant per aquest lloc tant intrigant.

Hem fet via primer pel camí del mig per remuntar la riera d’Argentona i agafar el corriol de l’Andalús cap a munt, a la part de dalt del corriol hi ha un desviament que et porta a la part més alta de la pista de formigó que puja des de Dosrius, acabem de pujar per anar a buscar un corriol que puja ben fort i agafar diferents alternatives no massa evidents doncs no hi ha gairebé rodades, i en mig del bosc remuntar la pendent fins trobar un camí que vam fer no fa massa en sentit contrari.

Ens acostem a la CITA, un centre de desintoxicació a la muntanya amb diferents edificis a la zona i que ens obliga a pujar per una pista que al principi és força costeruda, però després és deixa fer sense massa esforç que ens porta fins el Bosc Encantat d’en Ernest Borràs, un artista plàstic ben particular que ha creat 18 retaules en mig del bosc, molt a prop de la seva casa.


Un cop a dalt descansem una estona i anem reconeixent altres camins, molts dels quals feien força temps que no gaudíem, altres més habituals a les nostres sortides. Baixem a Canyamars per un seguit de senders al principi una mica tècnics, després per una baixada rapidíssima, un trajecte que no sé el motiu però em te enamorat, tot i saber que després toca una pujada per pista força dreta.



Parem a la Font de la Moreneta i seguim recorrent força corriols fins fer una baixada direcció a Mataró, pujar pel Parc Forestal i fer la baixada final improvisant una mica passant per algun corriol nou i enllaçant amb d’altres molt distrets que els coneixem.

Acabem la ruta per on havíem començat, el camí del mig, amb 50 Km i 1.200 metres de desnivell positiu en un dia de calor però que per sort els núvols s’han encarregat de que el plaer fos més intens que la suor.

La veritat és que l’art te poca cabuda a la meva vida quotidiana i molts cops costa d’apreciar la vàlua de moltes obres de referència. Fins avui aquest Bosc d’escultures era només un lloc diferent, però avui m’ha impressionat, molts dels retaules tenen realment un sentit evident, excel·lentment executat i integrat al bosc, algun només te una funció plàstica, però d’altres realment convida a la reflexió. Per això he investigat una mica sobre l’origen d’aquestes escultures i m’he trobat amb una historia captivadora, la del seu autor, l’Ernest Borràs, fill de Barcelona, nascut al 1928, de pare afinador de pianos, i per tant hereu d’aquest ofici. Un dia, al març de 1950 ben jove, rep una carta que el convida a afinar un piano a les illes Canàries i decideix agafar l’encàrrec, decideix casar-se amb la seva núvia i agafar un vaixell cap a les illes afortunades.


Allà poc a poc es guanya un prestigi i crea una empresa profitosa que el porta a un èxit professional, però a l’any 1978, en complir 50 anys comunica als seus amics que la seva vida no l’omple i que ven l’empresa per dedicar-se a l’art. Torna a Barcelona, estudia Belles Arts i compra una finca a Dosrius. Aquí es dedica primer a la pintura, després a la composició de música i a la escultura i una de les seves obres, aquest bosc màgic la construeix al voltant de casa seva.
Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada