dilluns, 15 de maig de 2017

Ultrabike aventura 2017

--------------------------------------------------------------------------------
No tenia intenció de fer aquesta cursa, però ara que ja la tinc al sac, estic molt satisfet d'haver-la triat com alternativa a la TransCatalunya, que pensava que aquest any no es faria.

Ho vam estar xerrant entre els companys i finalment quatre Ciclopatas i en Marc, company de feina, ens anem apuntant a la versió aventura, 120 kms i 3200 mts de desnivell estaban anunciats. Pel Racing i pel Carles els anava be per anar preparant la PDF, pel Victor i per mi ens ajudaria pel repte del any, la TransCatalunya que finalment si que es fa i pel Marc, suposo que com a repte personal.


En els mesos que hi han des de la inscripció al dia de la cursa, cadascú va preparant la cursa com pot o com vol, jo vaig sortim els caps de setmana amb la bici de carretera, per fer una mica de fons i la de muntanya fent els màxims kms.

Finalment, arriba el cap de setmana de cursa i, a diferencia de la nit prèvia a totes les curses fetes fins ara, no estic gens nerviós, puc dormir tranquil i d'una tirada fins les 6 del matí. Suposo que el haver fet el primer tram del recorregut setmanes abans, haver estudiat el recorregut dels anys anteriors i els consells del mestre Hall of Fame Ciclopata Racing em fan ser conscient que, fins Arbusies arribaria si o si, que a mitja pujada em començarien les rampes com sempre, però que havia d'arribar a Santa Fe com fos i ja ho tenia al sac i mes o menys així va anar, el que NO esperava era el regal que ens tenia preparada l'organització.

Ja som a Sant Celoni, tots quatre menys en Racing, que no pot assistir que te "evento folklorico familiar". Preparem las bicis i anem cap a la sortida. Allà ja ens avancen que han hagut de fer canvis d'última hora i han afegit 15 kms i una pujada al Brull! Ay mare meva!,,encara sense saber que ens espera de debò, saludem al amic bttero Manu i sortim tots juntets.




Mes o menys anem junts fins el primer avituallament i comencem la pujada llarga al Pla de la Calma, de seguida en Marc s'escapa i nosaltres pugem fins la meitat en grup. Jo em trobo be i mica en mica vaig agafant avantatge, estic content i la pujada no s'hem fa gaire pesada. Arribo al cim i allà m'espera en Marc. Ara ve el meu fort, la baixada, anem tots dos força ràpids baixant per una pista despullada d'arbres i fent esses fins al fons d'una vall (un cop a casa m'enadono que eram prop d'Aiguafreda), gir a la dreta i comença una llarga i pedregosa pujada fins al Brull, que fa renegar a tothom.




Arribem al segon avituallament cansats i cabrejats i ens trobem a l'amic Sacarni dels Btt Badalona que ha hagut d'abandonar de la cursa Pro degut al trencament de la potència, quina mala sort! Xarrem una estona, mengem i bevem i continuem fins a Viladrau, 17 kms que pugen mes que baixen ens esperen.

Aquest tram s'hem fa pesat i començo a tenir "amagos" de rampa al isquio de sempre i les cames també fan mal, però arribem tots dos junts al tercer avituallament a Viladrau. Ja es migdia i fa calor, mentre ens hidratem arriba en Carles, que ve força senser i qui ens explica que en Victor ha decidit plegar al Brull, quina llàstima. Ho corroboro als whatssaap del mòbil on veig el seguiment que ens fan els companys via web. Uns riures mes tard reprenem la cursa, 18 kms, ara majoritàriament de baixada ens han d'acostar a Arbúcies, on en Marc i jo ja haviem decidit abandonar, ja que l'extra de kms i sobretot de desnivell de regal de la pujada al Brull ens havia deixat cardats.

Dit i fet, arribem a Arbúcies i decidim plegar, en Carles no ho tenia clar i mira de convencens de continuar, ja que no volia estar dues hores esperant a les afores del poble, sense cervesa ni tabac, sobre tot sense tabac, el Deu que el va parir! Entre els plecs de'n Carles i un parell de bikers de la zona que ens enganyen amb el desnivell de la pujada a Santa Fe, animo al Marc, que no les tenia totes i tirem cap amunt. En aquell moment no vaig dir res, però el que em va acabar de decidir de seguir i mirar d'acabar va ser que allà em vaig assabentat que donaVan una medalla als finishers, mira que soc gilipollas!!!!!! Jajaja


Ràpidament s'escapa en Carles, que manté un bon ritme i tira milles, darrera en Marc que em va esperant des de la pujada al Brull i jo anem tirant fins la meitat de la pujada, mes o menys, que em comencen les rampes i tinc que baixar de la bici. En Marc segueix i jo faig la llarga kilometrada que resta, meitat a peu i meitat caminant.

Arribo finalment al avituallament de dalt del Pla, menjo com un animal trossos de pastis de poma que em sap a gloria, m'assento en una cadira que te el nano del avituallament de i si m'estic un minut mes m'adormo com un nen. M'aixeco i veig arribar en Manu dels btteros que s'ho ha pres en calma des de l'inici. Marxo tot dient-li que ja m'atraparà a les pujades que queden, arribo al cim i començo a disfrutar de la llarga baixada fins a Riells, patint la pujada a Gualba i encara mes la de la carretera dels murs de Gualba.

Però la satisfacció de saber-se finisher, en dona forces no se d'on i arribo eufòric a meta on els dos amics Ciclopatas m'esperan tant contents com jo.





Tothom que em coneix sap que jo això d'estar tantes hores rodant sobre la bici no ho soporto, començo a renegar i a maleir a tothom i ens especial a mi mateix i no volia acabar sense donar les gràcies a qui ha fet possible que hagi pogut acabar aquesta animalada que per mi representan 135 kms, 4400 mts de desnivell i mes de 12 hores sobre la bici.



Gràcies,

Al Roger, pels seus consells i la seva paciència en centenars de kms que m'ha hagut d'arrossegar.
Al Victor, pels entrenaments nocturns dels dimarts/dijous plens de dubtes per parts de tots dos i siento no haber podido hacer la ruta contigo, pero ya sabes que no puedo evitarlo, si tengo fuerza tiro parriba.
Al Carles, que si no es pel teu esperit competitiu, que va fer que ens replantegéssim el plegar a Arbúcies, no ho hagués aconseguit.
Al Marc, que des de el Brull em va anar esperant i esperonant, cosa que em va ajudar molt, llàstima que no vas poder acabar, un troç del meu mèrit es teu.
Als Ciclopatas que veu estar seguint-nos per web i comentant per whatsaap, Adolfo, Toni, Telmo, Edu, Albert, Diego, Javi, sou molt grans, que sapigueu que això dona molta força al grup i ajuda a pedalar.
I per últim a la Olga, que en lloc d'emprenyar-se per no passar mes temps a casa, m'esperona per que surti i disfruti de la  bici.


PD: Ara la TransCatalunya em sembla la xocolata del lloro, espero no passar-me de llest i no pagar-ho, però desprès d'aquesta experiència, crec que podré acabar dignament.


EL TRACK

BY NORRIS

2 comentaris:

  1. Bona crònica Norris!!!
    Se'm va fer molt llarga i potser si haguéssim arribat junts a Santa Fe potser també hagués fet un pensament i l'hagués acabat. L'any que ve serà...diuen.
    La companyia va ser molt grata, tu per mi i jo per tu, l'objectiu era acabar però no va poder ser: El cap, les forces, el desnivell, la calor...una mica tot em van fer optar per la solució fàcil, abandonar.
    L'any que ve tornaré i l'acabarem!
    Salut.

    ResponElimina